És ben segur que el significat del terme agricultura integrada és desconegut per moltes persones. Gairebé quaranta anys després que es començàs a treballar a cercar alternatives racionals a l'agricultura de l'ús massiu d'agroquímics, gran part de la població no sap que és possible produir i obtenir bons rendiments agraris, respectant el medi ambient, a través d'aquestes tècniques integrades. No obstant això, aquesta casta d'agricultura és molt important per a qualsevol estratègia que vulgui assegurar la qualitat dels aliments i anar cap a una major sostenibilitat ambiental. L'agricultura integrada minimitza l'ús de productes químics en el control de les plagues dels vegetals, selecciona les tècniques de conreu i cerca d'aprofitar al màxim els mateixos recursos de què disposa l'ecosistema. L'agricultura integrada és per definició una agricultura sostenible, sense costos mediambientals significatius. És per tant una tècnica barata, accessible a tots els agricultors i molt avantatjosa per als consumidors.
Ja va ser en els anys setanta del segle passat quan es començà a treballar i a investigar en el control integrat de les plagues. Més tard s'anaren aprovant regulacions a molts de països i, ja en els anys noranta, es concretaren els reglaments, les normes tècniques i els consells reguladors. L'agricultura integrada, de qualque manera, ha duit un procés d'organització i certificació similar al de l'agricultura ecològica. Sense arribar al nivell d'exigències que comporta la producció biològica o ecològica, representa una passa de gegant enfront de les produccions agràries convencionals. Aquesta accessibilitat, l'existència de diversos ajuts d'àmbit europeu i les possibilitats de sostenir una producció certificada (amb els avantatges de cara a la comercialització que això comporta) representen pels agricultors un conjunt d'avantatges que no es poden deixar de banda.
A les regions mediterrànies l'agricultura integrada és molt atractiva tant per a les produccions de fruita dolça i cítrics, com per als conreus hortícoles i de fruits secs. De fet sovint en els secans extensius i regions de muntanya l'agricultura tradicional s'acosta, per ella mateixa, a les tècniques integrades i fins i tot ecològiques. Però l'existència en aquestes regions de conreus hortícoles d'exportació encara fa més necessària l'obtenció d'una certificació com la que proporcionen els consells reguladors d'agricultura integrada. És per això que a l'Estat espanyol molt aviat es va aprovar normativa i es varen començar a desenvolupar cultius integrats. Així, l'any 2001, ja hi havia 140.533 ha de cultius declarats com a integrats. Destacaven les comunitats autònomes de Múrcia, País Valencià, Andalusia i Catalunya. Es tracta evidentment de l'arc mediterrani. A Catalunya, on l'agricultura integrada té un desenvolupament qualitatiu excepcional, l'any 2006 hi ha 38.029 ha de conreus integrats, sobretot a sectors com la fruita dolça, els cítrics, les hortalisses, l'olivar i els fruits secs.
Les Illes Balears, des del punt de vista, d'aprovació de normativa no varen quedar endarrere. El 1997 i el 1998 s'aprovaren els decrets autonòmics que establien la Denominació Genèrica Agricultura Integrada, el reglament i el consell regulador. Es varen anar aprovant les normes tècniques de diversos productes (patata, pebre, tomàtiga, ametla, cítrics...) i fins i tot es va constituir un consell regulador amb caràcter provisional. S'havia d'establir el cens de productors i elaboradors i convocar eleccions per a transformar-lo en definitiu. Però aquí ens hem aturat. Ni s'ha elaborat el cens, ni s'han convocat eleccions, ni s'ha establert un sistema de certificació de la producció integrada. La producció integrada a les Illes Balears està com estava l'any 1997, quan es va començar a generar normativa: aturada. Tot i que bona part de la nostra agricultura ha anat cap a formes de control integrat, continuam sense disposar d'un organisme de regulació i certificació. El que va començar sent una anticipació, l'any 1997, ara ja és un retard. Un retard que s'hauria d'esmenar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.