A poc a poc se van coneixent detalls de com se perpetrà el cop intern en el PSOE del passat cap de setmana. Aquell pel qual l'assemblea pitiüsa socialista decidí pel 95% dels vots que el partit ha d'anar tot a les eleccions. Un parèntesi. A pesar de la importància de la decisió presa, a Mallorca i Menorca cap polític d'esquerres ha dit ni piu; fins i tot hi ha socialistes que ho troben com a «coses dels eivissencs», sense més. Tampoc la premsa de Palma se n'ha fet ressò. Com si fos una qüestió estrictament local d'Eivissa. Com si no tengués importància general. I sí que en té. Tanta com que, de fet, gairebé regala al PP mantenir el Govern. Com a mínim li posa franc el camí, a Jaume Matas, per tornar a asseure's a la cadira presidencial. Així ho confessaven, deprimits, aquesta setmana en el Parlament, els socialistes que no entenen res del seu propi partit. El que se deixen veure ben contents són els del PP, de pertot en general i de cada illa en particular, perquè són conscients del regal que els ha fet.
És ver que dins l'actual estratègia socialista, la decisió de les bases d'Eivissa i Formentera pot parèixer que s'hi avé perfectament. És una impressió no del tot encertada perquè no era aquesta la decisió que la direcció balear i el sector del sentit comú eivissenc esperaven. La cosa hauria d'haver anat així: l'assemblea socialista escenificaria que el Pacte Progressista actual no havia funcionat bé, perquè els altres membres en prenguessin nota i, en definitiva, decidiria que «aquell» pacte no es repetiria. Però deixaria la porta oberta a un «altre» pacte. És el que Francesc Antich explicava tres dies abans: que s'oferiria una possibilitat del tipus «PSOE-Progressistes». Amb la intenció de, si més no, que els partits minoritaris diguessin la seva. Per cert, EU, quan se filtrà la intenció de la cúpula del PSOE, ja començà a avaluar quina formulació podrien acceptar, la qual cosa denota la seva voluntat de fons: fer una coalició, la que fos, perquè consideren -i amb raó- que dues llistes d'esquerra és quasi assegurar la majoria absoluta del PP; i més llistes ja ni en parlem, la qual cosa podria passar. En qualsevol cas era una opció intel·ligent per part del PSOE. Si havia d'anar tot sol, serien els altres el que «l'obligarien». Tot això era el que la direcció preveia que passaria. Doncs ni per casualitat.
En el congrés local del PSOE pitiús de fa dos anys s'imposà el sector encapçalat per Roque López. El sector perdedor fou el que és considerat més proper a la direcció balear, oficialista, el membre més conegut del qual és el batle d'Eivissa (i és pertinent recordar-ho: l'únic socialista que governa una institució allà), Xicu Tarrès. Aquests dos sectors tornaren a xocar sobre la qüestió dels pactes. Els oficialistes volien deixar portes obertes (en el sentit que s'ha dit) mentre que els altres se mostraven rotundament contraris a qualsevol reedició del Pacte. La direcció regional i els oficialistes locals confiaven que a l'assemblea del cap de setmana passat se posàs a votació allò que pareixia per tothom acceptat. Però no va ser així. L'aparell local controlà a la perfecció la típica manipulació de les bases que se sol fer en un partit. En lloc de plantejar només, com se suposava, la no reedició de l'actual Pacte, feren la pregunta d'«ha d'anar tot el PSOE a les eleccions?». La qual cosa és essencialment diferent. Clar, quin militant por votar que no a això? Doncs només aquells que s'adonaren de la jugada, el 5% que entengueren que decidir tal cosa tanca les portes a qualsevol opció d'un «altre» pacte i, sobretot, implica un regal preciós al PP. A més de ser una potada a la direcció balear.
Ara potser hi hagi una intervenció contundent de Madrid per -com diria un polític- «reconduir» la situació. Però és complicat, tot i que no cal descartar-ho del tot. El més lògic és que el PSOE ho assumeixi i tiri endavant sense enlloc cap a on anar a les Pitiüses, i se centri en Palma i a conservar Menorca. Passi el que passi -hi hagi o no rectificació-, l'episodi ha estat una exemplar lliçó de com l'insularisme desbarat pot ser letal per a l'esquerra balear. Alhora que demostra el desgavell intern d'un partit el secretari general del qual diu que passarà blanc i tres dies després els seus companys, que se suposa que l'han d'ajudar a convertir-se en president del Govern l'any que ve, li forcen un negre que gairebé -si no se rectifica- el condemna a l'oposició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.