El robot tastador

Hideo Shimazu és el nom d'un personatge d'una sèrie de vídeojocs en la que fa el paper de professor de japonès a una de les escoles rivals del títol del vídeojoc, la trama del qual no he acabat d'entendre del tot. Però és igual perquè, tanmateix, no els volia parlar d'aquest Hideo, sinó d'un altre que ha estat notícia aquests dies passats per mor que és el director del projecte que té per objectiu construir un robot capaç d'identificar vins, formatges i el que li posin davant. Una notícia breu que parlava de la presentació d'un prototipus d'aquest robot va provocar el meu interès per intentar trobar més informació sobre aquest esdeveniment i ben aviat vaig veure que amb el nom del director no n'hi havia prou, dificultat que vaig poder superar afegint el nom de la universitat japonesa -Mie University- on ha estat desenvolupat. La cerca va produir un milenar de resultats, la majoria dels quals feien referència a aquesta notícia, tot i que n'hi havia ben poques originals, només tres o quatre, ja que la resta n'eren repeticions o resums. I és que, en una primera aproximació no sembla que n'hi hagi d'haver per tant. El robotet -no és gaire gran- és com un ninot de devers dos pams d'alçada que du un sensor per infraroigs i un sistema de veu sintetitzada capaç de dir els resultats de les seves troballes. Segons tots els indicis, amb aquest sensor s'obté la composició química del vi a identificar i aquesta composició -que constitueix una identificació única de cada casta de vi- és contrastada amb el contingut d'una base de dades on hi ha enregistrades les composicions de diversos vins. Si l'analitzada coincideix amb alguna, el robot la diu i ja està i, si no coincideix, almanco ens queda la tranquil·litat de poder comprovar si hi ha algun component tòxic o inconvenient en el que anem a beure. Francament, així i tot, no hi veig la utilitat, i això que encara no he dit res ni del preu, ni de la fila que farien anant pel món amb aquest nino xerraire de plàstic verd. De tota manera, la volada que ha pres aquesta història m'ha fet pensar que a uns dels primers ordinadors personals que vaig manejar -ara fa més de vint anys- hi teníem un sistema expert que servia per ajudar a triar la casta de vi que millor anava amb segons la natura i composició dels plats als quals havia d'acompanyar. Els sistemes experts eren la moda del moment: un producte de les investigacions en Intel·ligència Artificial, i que eren programes d'ordinador que consistien en una base de dades -de coneixements, en deien pomposament- i un motor d'inferències. La base de dades contenia els coneixements d'experts en un camp concret, representat en la forma de regles del tipus «Si passa això, aleshores s'ha de fer allò» i el motor d'inferències tenia per missió, una vegada que se li deia el que s'havia observat, cercar la regla o regles que eren d'aplicació. Alguns èxits notables en l'aplicació de sistemes expert a diversos àmbits -especialment en medecina- els varen col·locar entre els temes que s'han d'estudiar a qualsevol curs d'Intel·ligència Artificial i, el «Wine Advisor» que era com se'n deia aquest programa, es veu que tenia algunes característiques notables ja que va esdevenir un exemple clàssic emprat arreu, fins el punt que, fins i tot avui, encara es fa servir i n'hi ha una versió online que funciona, ben igual que el que jo feia servir. Sembla que el professor Shimazu no tenia pensat que el seu robot tastador s'especialitzàs en vins, però ho va fer servir com a reclam publicitari i li ha retut molt, ja que es veu que el públic -o els intermediaris per les notícies- és molt sensible a qualsevol estri que ajudi en la que sembla una complicada i exquisida tasca de seleccionar el vi escaient per acompanyar un àpat. Sincerament, quan tenia el «Wine Advisor» a mà no tenia gaire possibilitats de poder aplicar els seus coneixements, i ara que podria una mica -no gaire- més, no hi estic gaire interessat: amb un bon vi negre vaig que bot. Per això no he entès el rebombori que s'ha armat amb aquest robot tastador.