De pors i mancances

Si fa un any ens regiraven les imatges dels assaltants a les tanques de Melilla, avui ens bombardegen amb cayucos i notícies des de les Canàries. Territoris fronterers, punts de contacte directe entre aquest Nord i aquell Sud. O entre aquest benestar i aquella pobresa... Fa anys, de fet, que l'estiu fa propici que els papers ens hi interessem; així mateix deu ser vera que l'arribada s'intensifica, tot i que també sembla lògic pensar que aquesta irrupció incontrolada de què es queixa el Parlament canari és una realitat mes a mes, tot l'any. Un diari català publicava una vinyeta en què es veien dos o tres cayucos amb un grup d'homes remant, mentre a la vorera, esperant per partir, hi havia una multitud de gent preparada per fer-se a la mar: hem assumit -més ens val- que la immigració il·legal és inexorable. I que el gran repte pels governs europeus és gestionar-la. O fer veure que es gestiona: ahir Rodríguez Zapatero repetia que no hi ha cap possibilitat de quedar per als qui entren il·legalment a Espanya, una idea llençada dilluns per la vicepresidenta i que alguns mitjans van interpretar com un enduriment de la postura de l'executiu central. Un missatge destinat a tranquil·litzar aquells -molts- que al carrer, al taxi, al bar, al mercat -no cal obrir gaire les orelles per sentir-ho- bramen o diuen amb la boca petita, des de fa molt de temps -molt de temps, realment- que la cosa està molt malament i que on anirem a parar. En aquest sentit demostren, els il·lustres governants, allò que es diu: per prudència o per estratègia, les formulacions polítiques sempre van al darrere del carrer. L'esquerra governant ja pot dir que no hi ha opció per als clandestins sense que se'ls qualifiqui de neocons -«progressistes aclaparats per la realitat», recorda la primera definició d'aquest terme que ha fet fortuna- i, a més, ha de neutralitzar el discurs de la dreta. Paral·lelament, anuncien ajuts per acollir els qui arriben en situació irregular: una manera de poder esgrimir després dades que els situïn una miqueta a l'esquerra... En aquest sentit, l'aparell de comunicació de l'executiu continua demostrant que funciona com un tro. I la dreta? Zaplana culpa el govern de la situació, però aquest sí que està aclaparat per la realitat. L'oposició ha perdut la roda i no té referents; l'atac sistemàtic ja no pistona, almanco en aquest àmbit.