La presència espanyola al Líban

L'enviament de 1.100 soldats espanyols a la frontera del Líban amb Israel constitueix una gran aportació de cara a aconseguir la pacificació d'una zona marcada per la guerra des de pràcticament la proclamació de l'Estat d'Israel a finals dels anys 40. A més a més, és un focus de terrorisme i de fanatisme islamista que, a poc a poc, s'ha anat propagant per tot el món. I és lògic que sigui així. La injustícia comesa amb el poble palestí ha generat sang, odi i destrucció. Ara és el mateix Israel que és partidari de la presència de forces d'interposició, senyal inequívoc que ja no confia del tot ni en les seves forces armades ni en els seus serveis d'intel·ligència i seguretat. El camí per la pau està obert sota la tutela de la Unió Europea. Les forces que envia Moncloa al Líban són veterans d'altres tasques d'interposició. La Infanteria de Marina destacada a Cadis, formada en bona part per andalusos que tenen una notable adaptabilitat al medi on se'ls ordena actuar, ja té molta d'experiència per la seva presència a Bòsnia Hercegovina. El mateix es pot dir d'altres unitats que hi seran destacades. Tots ells ja són experts en el tracte amb musulmans i en com s'han de comportar en negociacions amb altres ètnies. Aquesta és la tasca que han fet a Bòsnia, on han controlat carreteres, passos fronterers, pobles i ciutats sense ofendre ningú i parlant amb totes les bandes en conflicte.