Balanç i record de l'estiu

Lluny del dictat del calendari, avui acaba l'estiu. Només cal fer un sumari recompte de les converses -intranscendents, i de les altres- que ompliran el dia per adonar-se'n. El calendari dirà la seva, i rebrà la desídia de les gents, com rep, ja fa temps, la desídia de l'oratge, que ha oblidat l'antic ritme de les pluges i els freds i tot allò previsible. I lluny també dels tòpics, els conversadors faran balanç del temps que fuig i que ens enganya a través dels records. L'estiu s'arrossegarà alguns dies, setmanes, però la seva cara i ulls efímers s'exposen a l'oblit, a la simplificació, a la injustícia que els acumularà als estius anteriors, i al mot: estiu, que mesclarà la repetició dels anys i la singularitat d'enguany. Els episodis del dòping i la guerra del Líban s'hi mesclen amb l'enèsima crisi als aeroports i el folklorisme llampant de la verema, que ha deixat de ser una silent tasca agrícola per esdevenir un, més, reclam turístic. Àfrica ha emès les notícies de sempre, els conductors han patit i aprofitat un nou tema de conversa i a Salzburg tornà La flauta màgica: l'òpera hi du, cada estiu, dos-cents milions d'euros, i la rèplica orgullosa, sospito, dels festivals de música que es fan al poblet més petit de cada contrada. A l'estiu, cada poblet és, vol ser, un petit Salzburg: això també defineix l'estació. Entre altres músiques, Madonna s'ha anat crucificant cada dos o tres dies -i ara és a punt de fer-ho a Rússia, entre les amenaces de la màfia, que ha supurat ningú sap per què aquest dictat fonamentalista-, però sobre una creu feta de quatre mil cristalls de Schwaroski, aquest és el requisit de l'espectacle, que no té cap importància, mentre els difunts de la guerra espanyola són reclamats per la memòria i lliurats del càstig de les fosses comunes. L'arqueologia, una altra, que reneix a cada estiu. L'estiu ho dugué i l'estiu ho esborrarà. Les meduses omplen les aigües reservades als turistes que no pateixen pel golf i a les platges d'Europa les cròniques canten l'arribada dels pàries del present, l'esglaó inferior als sense-papers, al qual aspiren, en sobreviure al viatge. Les notícies s'escampen i en resta un punt de memòria, que serà vençut per la tardor. Bill i Melinda Gates han reivindicat l'ús del preservatiu, i les imatges d'una conferència sobre la sida i d'una al·lota austríaca amb un jersei vermell es mesclen amb els dies vanitosos del Mundial de futbol, Zidane, els italians, i la munió de perdedors obligats a donar-ne explicacions per fomentar l'oblit. Marbella repeteix la misèria de molts altres llocs. Lisboa sempre mereix el teu record. El lloc on hagis viatjat ja t'ha oblidat, però tu encara en tindràs per alguns dies el regal, segurament immerescut, de la seva memòria. Un matemàtic del qual no recordes el nom -rus, això sí- rebutjà un premi per una feina que mai no podries comprendre, i això disculparà que tampoc no en comprenguis aquesta renúncia. Plutó va desaparèixer del mapa estel·lar, com un amic oblidat, arruïnat, per ventura, sense culpa, no ho has acabat d'entendre. Fins i tot per sobreviure com a planeta hi ha uns requisits. El foc cremà Galícia amb la seva poesia previsible de cada estiu, i amb el silenci i la impunitat dels autors dels poemes, que amaguen els estris fins al pròxim estiu. Castro ha aparegut als diaris, com en un teatre, i en alguna ocasió amb la lliçó d'història en blanc i negre que només es repetirà després de la seva mort i que després s'oblidarà per sempre. Frankenstein s'ha passejat per les cinemateques, i eVivre sa vie de Godard ha tornat, quaranta i escaig anys després, sense avisar: aprofita-ho. El petroli s'anuncia cada dia com un reclam de tota l'economia, però cada nova notícia és tan sols un miratge: no en recordaràs més que l'últim ensurt. Recorda algunes imatges més, noms i sons que pots afegir a aquests, i no demanis més que un altre estiu. Fa quatre dies llegies a la xarxa el catàleg dels cursos d'estiu i el teu renou de fons eren les notícies sobre les destinacions de moda i l'operació sortida, i ara no pots ni recordar els llibres que t'havies proposat llegir aquest estiu i que, naturalment, no has tornat a recordar. L'istiu (com l'escrivia Sagarra) disculpa els pecats, oblidant-los, i no convida a res que no sigui insignificant. Recordeu-ho.