Aigua tudada

Un d'aquests programes és el d'IB3, protagonitzat per Paquita Tomàs com a mestra dels fogons i ajudada per Aina Burgos. Les receptes que proposen solen ser interessants, per la qual cosa comencen a tenir una bona partida de seguidors. Fa un parell de vegades, emperò que hi veig una cosa que no m'acaba d'agradar i que té a veure amb la gestió que en fan aquestes dues senyores de l'aigua. Tots sabem que l'aigua, a Mallorca, és un bé escàs i que convé estalviar-ne tanta com puguem. Així mateix les diferents institucions públiques, entre elles el Govern de les Illes Balears, generalment a través de la Conselleria de Medi Ambient, adès i ara promouen campanyes per conscienciar la població que emprin només la que necessitin i estiguin alerta a no tudar-ne. A ca nostra fa molt de temps que procuram no malbaratar-ne gaire. Tal com diuen els anuncis que es solen emetre, ens feim les dents netes amb un únic tassó d'aigua, no deix mai el grifó que ragi mentre m'afait, quan pas l'escurada ho faig amb un poc d'aigua dins la pica del rentador, no mai davall de l'aixeta...

És evident, emperò, que el que jo faci o deixi de fer no crearà escola, a no ser, i encara no és segur, als meus fills. Però el que sí que és important és l'exemple que ofereixen els personatges públics. I d'aquests, especialment els que surten per la televisió, que avui en dia és un dels elements educadors (o deseducadors, segons com ho mirem) per excel·lència. Idò bé, aquesta dona, na Paquita Tomàs, no mira gaire prim amb l'aigua que empra. Ja m'hi havia fixat altres vegades que deixa rajar el grifó molt més del que és estrictament necessari, però l'altre dia trob que va fer llarg de bon de veres: per rentar un parell de ronyons hagué d'utilitzar pel cap baix, 40 litres d'aigua! Els tenia dins un coladori anava abocant-hi l'aigua roll seguit, gens prim, per cert, per damunt. Naturalment, així com queia degotava i se n'anava pel forat de la pica, que no tenia el tap posat. Ella a su així amollava els ronyons i es dirigia directament al públic mentre l'aigua seguia sortint a les totes. Llavors els tornava agafar i els fregava una mica amb vinagre i l'aigua cau que te cau directament cap a les clavagueres, i així una bona estona.

A mi em va semblar ilògic que una persona que treballa pel mateix govern que destina un bon grapat d'euros a la conscienciació de la importància d'estalviar aigua, es dediqui a contradir ben cara alta els seus superiors. I encara trob més greu que des de les altes instàncies d'IB3 no s'hagin plantejat el mal que fa aquesta imatge a la conservació del medi ambient i al benestar dels ciutadans de les Illes Balears.

Des de la meva modesta opinió caldria, no tan sols que advertissin aquesta cuinera que estàs un poc alerta amb l'exemple que ofereix, sinó que es plantejassin la mateixa oferta televisiva com a una gran eina educativa i establissin directrius concretes per a tots els qui apareixen a la petita pantalla per tal de contribuir a fer una societat millor, més tolerant, més respectuosa amb el medi ambient, més solidària, més crítica,... Però això em sembla que ja és demanar-los massa.