«Mallorca ya no es lo que era»

Les Illes Lofoten són un arxipèlag situat entre els 67º i els 68º de latitud nord, és a dir plenament dins eCercle Polar Àrtic. Són una meravella per al turista estival, al qual no costa imaginar l'infern dels mesos de l'hivern. Un mallorquí de l'era Matas hi al·lucina amb densitats de dos habitants per quilòmetre quadrat -no diguem quan descobreix que, a Noruega, no hi ha autopistes. Una de les perles més maques de les Lofoten és Hennigsvaer, un petit poble de pescadors amb, més o manco, 500 persones empadronades. El turisme hi ha arribat amb formes més pausades i respectuoses que les que coneixem aquí. Enmig de la plaça del poble s'alça una petita botiga de souvenirs, on oneja la bandera de les Balears i s'anuncia que es parla en català. La regenta n'Andreu, de Sóller, si no vaig errat, que es casà amb la filla d'un bacallaner lofotià i un bon dia decidí aprofitar eknow how nostrat. Andreu es desfà en atencions i consells als compatriotes, entre ells la recomanació del restaurant de la seva cunyada, on cuinen un carpaccio de balena i una sopa de peix inoblidables. Donya Sofia la va tastar, després que ella i Joan Carles I, durant una visita oficial a Noruega, fessin una aturada a l'establiment dels souvenirs. Andreu va dir al monarca que la situació era ben curiosa. A Palma, ell vivia al costat de Marivent. Era veïnat del Borbó, però, si no hagués emigrat al Cercle Polar, no hi hauria creuat mai una paraula. El rei també estava una mica astorat amb l'encontre. Què hi feia, allà dalt, un nadiu de les Illes d'Or? El cap de l'Estat espanyol es va contestar en veu alta a si mateix: «Mallorca ya no es lo que era. Hay mucho cemento». Si hi tornàs, podria repetir l'exclamació. La seva germana va haver d'enderrocar una casa perquè era fora d'ordenació. Ara, el Govern de ZP fa malabarismes per mantenir els privilegis que Jaume Matas atorgà a Pedro J. a la Costa dels Pins. Mallorca, efectivament, ja no és el que era. Les raons de seguretat ja no tallen el dret de pas tan sols a l'alçada de Marivent. Són també l'excusa perquè l'editor se pugui sentir com el rei. I això, amics, que n'hi hagi un, i tan sols un, que es cregui amb el dret d'exigir protocols de tractament propis d'una casa reial i els hi atorguin, no és cap passa endavant en la democratització, sinó senyal de tot el contrari.