El vot immigrant a Palma

No pareix molt creïble que cap partit esperi grans allaus de vot dels ciutadans xinesos, ni nigerians, ni senegalesos... Ni tampoc del grup més nombrós, els marroquins. Excepte casos aïllats, els musulmans mantenen uns comportaments vitals que no presenten cap tipus d'integració social (deixem a banda la lingüística i cultural). No així passa amb els llatinoamericans. Els quals sí que manifesten graus d'integració social bastant superiors. Se nota amb el fet que fàcilment, a Palma si més no, ja se pot ser atès amb accent sudamericà: cambrers, hostesses, algun banquer, dependents de cert comerços... Tanmateix és gairebé impossible, a no ser a àmbits diguem-ne «especialitzats», ser atès amb accents africans, marroquí o xinès. Dons bé, el nombre d'immigrats de països hispànics que resideixen a Balears, amb situació regularitzada, és de 26.541 efectius. És d'aquesta bossa d'on esperen treure els vots, els partits.

És obvi que del total de llatinoamericans que poguessin arribar a votar la immensa major part ho farien al PP o al PSOE. A pesar que UM intenta entrar-hi, en la pràctica de tirar esca en aquest vot potencial, és molt difícil imaginar que pugui pescar cap peça considerable. El grau de clientelisme en aquest àmbit és mínim i no presenta prou entitat com per esperar grans pescades. Pitjor ho té la coalició d'esquerres PSM-EU-Verds, que pel seu catalanisme que li dóna el primer partit és gairebé impossible que pogués atreure un sol vot d'uns ciutadans que necessàriament han de veure aquests partits amb una enorme prevenció. Perquè no és cap secret que el grup de llatinoamericans que viuen entre nosaltres no veuen amb gaire gràcia el català. Per tant, són els dos grans partits els quals se'n durien gairebé tot el vot immigrant. Si en el total nacional és bastant creïble que sigui el PSOE el que en pesqui més, a Balears seria el PP. No debades els conservadors, sempre bastants més llests que no els altres en tot, duen anys treballant el vot immigrant. Començaren amb allò dels Ciutadans Europeus i ben aviat giraren objectiu cap els llatinoamericans que ja tenien dret a sufragi. A més, naturalment, dels venguts de la resta d'Espanya. A tal efecte la conselleria d'Immigració esdevé un instrument ideal, i cap altra força disposa de quelcom semblant, ni el PSOE. Els socialistes hauran d'esperar a futures conteses per mirar d'atreure's aquest tipus de sufragis en quantitats relativament considerables. Els tímids intents els feia a Palma Celestí Alomar, quan muntà l'estructura que se pensava que li havia de servir com a candidat a batle. En saber que no ho seria, tot allò se n'anà en orris. Ara hauran de començar quasi de zero. El PP els duu una enorme avantatge. És una altra de les diferències que marquen el perquè de les victòries conservadores. Els del PP sempre saben veure molt millor que no el PSOE el que els espera, i preparar-se en conseqüència. Per exemple, entre la part de la cúpula socialista que era nacionalista fins fa no res no era estrany fa poc temps (ara ja no) sentir comentaris menyspreadors del vot immigrant. En canvi, els del PP fa anys que se'l treballen.

Quants vots poden ser, aquests? Pocs, segur. Ara bé, pocs poden ser preciosos a certs municipis. A Palma, sobretot, que és a on hi ha el conjunt més gran d'aquest potencial vot. S'ha de pensar que el PP obté la batlia d'ençà el 1991 -tal i com s'ha analitzat en d'altres articles recents- per poca diferència sobre l'agrupació d'escons de l'esquerra. El quinzè, que marca la majoria absoluta, li cau del seu costat per un grapat de vots. És en aquestes circumstàncies, que és segur que se repetiran l'any que ve, que el vot llatinoamericà pot resultar desequilibrant en favor dels conservadors. Si la impressionant maquinària del PP duia anys fent feina per intentar atreure's sufragis de per aquest costat, ara la mesura del govern nacional li eixampla la pesquera d'uns vots que per pocs que siguin a Palma poden marcar la diferència entre si la batlesa segueix essent Catalina Cirer o bé la substitueix Aina Calvo.