No saben llegir

Diuen que el llegir fa perdre l'escriure, però n'hi ha que l'escriure els fa perdre el llegir. No en saben. Per això, quan algú parla dels marxistes del PSOE, interpreten que s'està dient que tots els del PSOE són marxistes, quan la realitat és que dins el PSOE ja en queden ben pocs, d'aquests. Aquesta interpretació no és lícita ni tan sols quan el percentatge dels «infiltrats» és molt més elevat. Per qui no vulgui tancar els ulls a la realitat, és ben evident que dins el PP hi han trobat refugi molts de feixistes, i no parl només del senyor Fraga Iribarne ni de la seva generació de franquistes impenitents, sinó de gent molt més jove que ha adoptat els mateixos tics i actituds. Però això no vol dir que tots els afiliats al PP siguin feixistes. A mi me consta, perquè els conec personalment i els respect com ells em respecten a mi, que dins el PP hi ha gent de dreta civilitzada, que en aquests moments, en minoria dins els cercles dirigents del partit, deuen passar les mateixes angúnies que passàvem molts de socialistes quan dins el PSOE dominaven els espanyolistes de la maça i el cullerot estil Alfonso Guerra o Txiqui Benegas. Qui sap llegir entén, per tant, que quan es parla dels feixistes del PP no s'està dient que tots els «peperos» són feixistes, sinó que s'està parlant dels nombrosos feixistes que hi ha dins el PP, que no ho són per la seva data de naixement, sinó per les seves actituds ben actuals. Si l'escriure els ha fet perdre el llegir, massa vegades no saben ni una cosa ni l'altra. Per exemple, quan algú els denuncia per una il·legalitat urbanística d'una planta impressora, no reconeixen que la infracció s'ha comès, com exigeixen ells amb tota la raó del món quan els infractors són uns altres, sinó que surten per les bardisses dient que el denunciant és un impresentable, cosa ben certa, però que no té res a veure amb la qüestió de fons, i que la denúncia és un intent de tapar-los la boca i un atemptat a la llibertat d'expressió, cosa que és una bajanada, perquè si haguessin anat per la llei i no haguessin comès la infracció (i no de poc, perquè es varen passar un 70 per cent de l'altura permesa!) ningú els hauria pogut denunciar i podrien seguir adulterant la llibertat d'expressió com fan fins ara a base de mentir, tergiversar, insultar i difamar. El paradigma d'aquesta actitud ha estat la campanya que han orquestrat per preparar la manifestació de suport a la il·legalitat manifesta d'una piscineta construïda en terreny públic, que quan escric aquestes retxes no sé com ha anat ni m'afecta gaire. Però sí m'afecta l'actitud feixista o goebelssiana del «pepero» Antonio Basagoiti, que accepta amb molt de gust la pregunta manipulada sobre una campanya dels «radicals independentistes contra el senyor Pedro J. Ramírez», i no corregeix l'interpel·lant dient-li que molts de manifestants no són ni radicals ni independentistes, i que la protesta no és contra un senyor determinat, sinó contra la il·legalitat que li permeten fer. O l'actitud de persones d'esquerra com Pablo Castellano o Joana Barceló, que si bé amb respostes sibil·lines, en el cas del primer, o diplomàtiques, en el cas de la segona, es deixen utilitzar pels manipuladors i no tenen la gallardia d'enviar a pastar fang qui els vol enfangar a ells en un tema tan tèrbol. Aquí tothom és benvingut, fins i tot el senyor Ramírez, mentre no ens vulgui acoquinar amb la seva estúpida prepotència. No crec que sigui tan mal d'entendre.