Ho veig tan clar que m'enlluerna

Amem, té res a veure amb la realitat la reacció brutal de l'exèrcit israelià amb l'excusa del segrest de dos soldadets que passaven per allà i allò de, veniu amb nosaltres que tornareu a ca vostra quan la cosina Saida i els seus germans tornin a ca nostra? Centenars, milers de morts civils de cada banda, molts més de part libanesa que jueva per allò de la més alta sofisticació de l'armament, els míssils intel·ligents, les bombes de fòsfor per «il·luminar» el camp de batalla, fins i tot les batalles cos a cos dels últims dies, sang i esbudellaments mutus, entren dins cap plantejament lògic? És possible tanta curtor de mires com per no permetre veure que ja tornem a tenir dues o tres generacions enfrontades a mort? Digui el que digui l'ONU, que són una colla d'inútils errats de comptes, que tot Crist se'n riu d'ells fins a les tres gotetes, fotre! Ja estem que a cap dels dos bàndols hi brilla candorosa la innocència, però també sembla veritat que Israel és un ca rabiós temps enrere molt apallissat, que sols sap mossegar, únicament està mentalitzat per practicar la diplomàcia del fusell, l'ull per ull i tots cegos, dent per dent i tots a menjar sopeta... I del soldat israelià que duia el rellotge cinc minuts endarrerit i a les set en punt de l'alto el foc encara va esser a temps de matar-ne dos que havien tret el cap els més confiats del món, què voleu que en digui? Que puguem pregar molts d'anys per ells. Amèn. I del gran èxit de la policia anglesa en això de l'engarjolament de les dues dotzenes de presumptes terroristes, que presumptament havien de fer explotar avions que tenien per destí els EUA, presumint totes les presumpcions, què me'n direu? Així d'entrada, que la cosa hagi esdevinguda en els moments de les hores estadísticament més baixes d'en Bush i d'en Blair, ja em fa arrufar el nas, la veritat allà on és. Però no, els anglesos solen ser molt seriosos i enginyosos en les seves coses, quan troben que els convé pel que sia. I em ve al cap l'exemple d'aquell xaval brasiler, en Jean Charles de Menezes, que varen matar pel motiu que era obscuret de pell i va perdre el caminar pel córrer quan el metro li fugia... Li foteren cinc trets al cervell. Per si un no bastava, quatre de regal. Feia molt poc del succeït d'uns atemptats. Gallets fàcils i poca cosa dins els cervells. Així mateix demanaren excuses al pare que l'engendrà i a la mareta que el va parir. Au, ja hem complit, ja hem quedat bé, degueren pensar. I la flegma britànica la se poden posar allà on jo sé i vostès s'imaginen. No, no me'n refii ni un pèl dels mètodes policials anglesos. Molt menys quan acab de llegir que, el fiscal general dels EUA, Alberto Gonzales li diuen per cert, té una enveja de no dir dels seus socis britànics en la «lluita antiterrorista», allò de l'eix del mal i la puta del carall. Per què? Idò perquè les lleis britàniques permeten a les autoritats policials retenir 28 dies sense cap càrrec qualsevol sospitós. Què us agrada el bescuit? Interrogants a balquena: en base a què estan detinguts? Amb quines proves? Qui són? Què nomen? Qui els ha delatat i per què? Els han trobat materials sospitosos...? Han confessat res? Maldament ho hagin fet, s'ha comprovat que corresponia a la veritat i no als resultats d'un «hàbil interrogatori»? Recordar que quan jo era al·lot amb pastilles de clorat de potassa per les irritacions de gargamella, que venien a la farmàcia sense recepta per més senyes, flor de sofre que compraves per espolsar les tomatigueres, i el carbó vegetal producte de la combustió d'una caramuixa, fèiem una pólvora ben aparent. Quins sputniks fabricàvem! De ver saben el que es fan, o simplement juguen amb la vida i la llibertat de les persones perquè en aquest moment concret els convé, com tants de pics? Volia arribar a dir: no n'estic convençut que s'hagi de claudicar de tantes llibertats per guanyar possibles, altre pic presumptes, seguretats. Massa gent empresonada sense encausar, massa guantànamos, massa txeques preventives dins reactors de companyies privadíssimes, massa poder per al de cada dia més omnipotent Estat. Sense que, per apaivagar el terrorisme, ni tan sols sospesin la possibilitat de parlar, negociar, acostar-se, agermanar, deixar de matar...