Per a la Ruth i el Xavi, científics

Enguany són les primeres festes de Gràcia que viuré i hi ha dos amics, la Ruth i el Xavi, que no hi són. Físicament, es clar, perquè el seu esperit plana ben a prop de la Plaça Rius i Taulet on els castellers pensen fer de les seves el proper diumenge. La Ruth i el Xavi passen les festes fora de casa, ni més ni menys que a Nova York, però no hi són de viatge, hi han anat després de molts esforços i gràcies a unes beques per a investigadors. El Ruth i la Xavi són metges, dos cervells catalans -ella psiquiatra i ell farmacòleg- que en aquests moments estan fent les Amèriques. Com el germà de l'Aina Vives, o com molts joves del nostre país que cada any han de marxar fora per poder formar-se com a investigadors en un país que n'està ben mancat però que no aporta cap mena de recurs per a ells.

Aquests dies, quan passejo pels carrers de la ciutat, que cada dia retroba nous poetes urbans que reclamen a través de les parets un món millor, però que són incapaços de fer una moció ciutadana per exigir que la ciutat de Barcelona retiri els símbols feixistes de la ciutat, és quan més penso que hi ha moltes persones com la Ruth i el Xavi, perquè els recursos perquè ells investiguin es dediquen, per exemple, a fer estúpides i absurdes autopistes com les d'Eivissa, o a comprar un sol avió per a l'exèrcit espanyol. Aquests dies és quan penso que el delegat del govern no té allò que ha de tenir per o incomplir les ordres que li vénen de Madrid o dimitir en un acte d'honradesa política. Aquests dies és quan penso que en el nostre país fa massa estona que vivim agenollats i sempre subjugats als mateixos poders, i aquests dies és quan enyoro les bones i llargues converses per intentar arreglar el món amb els meus amics que fan les Amèriques. Les festes de Gràcia estan una mica més buides aquest any, i la trobada de tots els amics sempre deixa un petit espai buit. A mi m'agrada pensar que és per al benefici de la humanitat, que per ventura gràcies a ells viurem en un món millor, que per ventura dels seus descobriments se'n beneficiaran tots aquells que cada any deixen d'invertir en els nostres investigadors i en canvi fan tot el possible perquè augmenti la despesa militar. Digau-me optimista, però, jo, amics, des de Gràcia, davant unes pintades que reclamen la independència del meu país migpartit pel mar, estic segur que la Ruth i el Xavi estan fent millor el nou món que vull viure, desgraciadament lluny de casa. Brindo per ells i perquè en un futur, els nostres investigadors no hagin de marxar per fer ciència.