Tot d'una que vaig haver llegit el títol de l'article d'en Llorenç Capellà del dijous de la setmana passada: «Merda», sense passar més envant ja vaig concloure que aquell era un dels títols més clars i pinzellats que m'havia passat per la visual en molt de temps. Clar i net. Bono, molt net, no, però ja m'enteneu. De tota manera, la gent de poble sabem que la merda té un avantatge molt gros: res no la pot embrutar. Idò això. Després de la lectura, que anava dels abocaments a la mar d'això mateix, d'excrements i brutícia diversa primer a Can Pere Antoni i a Son Maties després. L'article el resol en Llorenç amb la mestria i la dosi perfecta de sarcasme, com ja ens té acostumats, els seus nombrosos i afectats lectors.
Sols hi afegiré unes notes que vaig prendre observant amb molta atenció la conducta dels diferents banyistes, quan això de la bandera vermella a Can Pere Antoni, l'aigua marronenca i els condons de colorins surant a la ciutadana platja d'aquí mateix, allà on les avingudes troben acabatall. Estimat Llorenç, puc abundar la cosa i donar fe que, entre les onze i les dotze del migdia d'un d'aquells jorns de pestilències marines, un guàrdia anava i venia apressat d'un cap de platja a l'altre amb una motorassa d'aquestes de quatre rodes, fent sortir de l'aigua els banyistes, advertint-los del risc a què s'exposaven remullant-se dins aquella xocolata infecta, assenyalant-los braç estès i dit índex afuat la bandera vermella que onejava a dalt de tot de la torreta de vigia. I bé, mentre tenien el policia al costat sortien i romanien fora del brou, però quan se n'anava a l'altre cap, devers allà on hi ha el xiringuito aquell, que altra vegada n'hi descobria en remull, no s'havia fet trenta passes lluny i ja tornaven a esser dins la mar els que havia fet sortir un moment abans. N'hi havia un que practicava un crawl impecable, de llibre. Esquivant el redol espès de plàstics i compreses, això sí. El sofert policia motoritzat, pobre home, anava i venia cap aquí i cap allà, baix d'una calorassa espessa i aromàtica, fetor d'embat amb mixtures gens exòtiques. Quan havia fet sortir del remull els d'un lloc, s'hi arriaven els de l'altre, que un no ho arribava a entendre, la cosa: o el guàrdia no s'expressava en condicions, o els banyistes eren tots sords, o es tractava d'estrangers que no entenien l'idioma, o se'n ben refotien i preferien la merda fresca a les ardències de l'arena. Misteris encalafornats de la naturalesa humana.
O un nou supòsit, per ventura eren passejadors que havien vist el gros panell i detallat que hi ha a Cala Gamba. Fa exactament un metre per un metre vint, i deu haver costat un dobler, així mateix, ara que el tenc davant. Està fabricat en aglomerat de fusta i és molt present, com deia la meva padrina quan volia expressar que una persona o un objecte feien mirera. Les dues barres que li fan suport, també són vegetals, d'aquells pals de pinotell tan abundosos a la nova decoració que es fa malbé devers es Carnatge. Explica el cartell que aquella és una zona de bany que no s'hi pot: pescar, muntar paradetes de vendre, acampar-hi, passejar-hi cans, aparcar-hi cotxes ni motos, ni fer-hi foc... Diu que s'hi recullen les papereres a diari, i també diàriament s'hi fa neteja de les aigües de bany, i mecànica de l'arena de la platja. Manifesta també que setmanalment s'analitza la qualitat de l'aigua i de l'arena; que s'hi col·loquen banderes que, amb els colors verd, groc i vermell, indiquen l'estat de l'aigua; que hi ha diàriament servei de socorristes i vigilància policial... Ah, finalment remarquen també que garanteixen la possibilitat de gaudir de la platja de les persones amb mobilitat reduïda... Ala venga! Fantasmades per un tub del nostre benvolgut Ajuntament.
I clar, veuen l'aigua podrida i plena de deixalles de Cala Gamba sense cap indicador vermell que vaticini infeccions de cap tipus, tot controlat i analitzat, al dir de La Sala... Miren, comparen i, com aquell de la publicitat d'un temps, després prenen la millor decisió: nedar dins la merda de Can Pere Antoni, que és una delícia comparativa. No ho veieu així?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.