Memòria històrica

Els membres del PP tenen una virtud que no els coneixia: la creativitat. Perquè fa falta creativitat per treure's de la màniga un cop d'estat. Tot el debat entorn de la memòria històrica, la guerra civil i el franquisme palesa una de les grans deficiències de la democràcia espanyola. I aquesta deficiència és no comptar amb un partit de dretes que no tengui problemes en relació a la dictadura. Perquè ens entenguem, una dreta moderna i homologable tendria clar que un règim totalitari i negador de les llibertats no es pot defensar, encara que aquesta defensa no es faci directament i a cara descoberta sinó a través de subterfugis. Perquè això del cop d'estat de 1934 no és més que un subterfugi que al final els hi fa mostrar el llautó. En honor a la veritat s'ha de dir que aquesta qüestió no és uniforme, vull dir que dins el PP hi ha persones i càrrecs que han tengut clar que la posició a adoptar era la condemna sense puntualitzacions de l'aixecament militar i la posterior repressió. Si el conservadurisme espanyol té aquestes actituds tebes en relació al franquisme, si no accepta les derrotes electorals i si no té uns mínims de respecte institucional i sentit d'estat; lògicament això el pot perjudicar electoralment, però a la vegada perjudica el sistema perquè el paper d'oposió i la possibilitat d'alternança són elements fonamentals d'un sistema democràtic. La deriva dels populars cap a la intransigència, el tancament de files cap a les posicions més d'extrema dreta, no només és un problema seu sinó que mostra que el mapa constitucional forjat a la transició té una cama gangrenada. Això de la memòria històrica és un símbol molt il·lustratiu d'aquesta involució. Per mirar cap endavant s'ha d'haver tancat correctament el passat. Des del moment que el PP no vol parlar d'aquest passat i des del moment que pren partit en el sentit que ho pren, demostra que aquest tancament correcte del passat en el seu cas és inexistent. Zapatero va saber passar pàgina, crec que en cap moment va intentar defensar allò indefensable com en Roldán o els Gal o filesa. Rajoy i els seus se resisteixen a passar pàgina, estan ancorats a l'onze de març i pel que es veu encara més endarrera. Conèixer el que ha succeït és mostra d'intel·ligència. Perdonar no vol dir oblidar. La transició en molts sentits va ser modèlica, ara bé, certament va deixar pendent posar els punts clars en relació a un episodi històric molt rellevant i molt proper en el temps. Que tothom fes un esforç de deixar de banda els greuges i antics enfrontaments, no vol dir que s'hagi d'ignorar el que va passar. Un país sòlid no es pot construir sobre la ignorància. El PP està fent el ridícul a l'intentar sortir per la tangent en aquest debat. Podríem dir que tothom es coneix i que tothom sap on se situen políticament els residus del règim anterior. Això de la memòria hagués pogut quedar en pura anècdota, en canvi, la irrealitat del PP ha provocat que mostràs les vergonyes al personal. El PSOE se n'aprofita de la situació perquè sap que l'electorat normal no entén que un partit pugui recolzar, encara que sigui ímplicitament, un règim totalitari. ZP amb aquest aire de bon rollo està fent forat i posant entre l'espasa i la paret al rival directe. La ceguesa i el ressentiment del PP estan afavorint els interessos socialistes. L'episodi del mocador palestí era una oportunitat per criticar l'erràtica política exterior de Zapatero; resulta però que surt n'Aznar demanant que l'ONU bombardegi Líban i, aleshores, el que era una bona oportunitat es torna un boomerang que li pega un fort cop als populars. Lògicament que aquest debat li interessa als socialistes, és que són els socialistes els que governen i els que marquen agenda. El que és incomprensible és que la teva radicalitat te faci fer-li el joc al teu enemic. Seria ben hora que els populars superassin les pors atàviques i aprofitassin el debat sobre la memòria històrica per deixar clar la seva indiscutible aposta per la democràcia. De totes formes, vista l'obcecació demostrada fins al moment no crec que hi hagi rectificació, enlloc d'això ens haurem de conformar amb la seva inventiva i creativitat, que sembla capaç de donar fruits esplendoroses i que, aquests si, passaran a la història de la paròdia estatal.