La vergonya de Roma

La reunió entre Condoleezza Rice, la cap de la diplomàcia americana, Fouad Siniora, el primer ministre libanès, Kofi Annan de les Nacions Unides i alguns més ha servit ha Washington en el seu intent de fer la política americana extensiva a l'anomenada comunitat internacional. Volia evitar que hi hagués una demanda de tots per al cessament immediat dels atacs israelians, i Washington aconseguí el seu propòsit, més o menys, quan al final de la reunió la declaració dels presents demanava poc més que una pau duradora. Curiosament, entre els que assistiren hi havia representants de tres països àrabs que semblen estar contents amb aquesta posició. Eren Egipte, Aràbia Saudita i Jordània. És clar que aquests règims tenen un interès en la destrucció d'Hezbol·là, per raons polítiques pròpies: si es destrueix Hezbol·la és probable que els crítics polítics dins els seus propis paisos, sovint fonamentalistes, veuran minvat el suport que reben de l'exterior. Són règims àrabs que mig d'amagat aproven la guerra que ha emprès Israel al Líban perquè a la llarga esperen que els ajudi a mantenir-se en el poder. A la reunió de Roma, en un dia trist per a la diplomàcia internacional, s'ha establert una espècie de front comú d'una majoria que volen que els atacs al Líban continuïn. Ens trobam davant el cas més descarat de com el govern de George Bush és capaç d'arrossegar l'opinió política internacional, encara que potser no l'opinió pública, i guanyar-se una semblança d'aprovació que justifica no només la seva visió geopolítica sinó els mitjans que empra per imposar-la. Israel i el govern de Bush tenen en comú la convicció que la força militar és una eina vàlida i justificada per obtenir resultats polítics i estratègics en les relacions internacionals. Aquesta visió, segons la qual l'atac militar a un país estranger és del tot acceptable, la volen imposar a occident, oblidant la vena pacifista de la major part de la societat occidental, i és una pràctica que volen que l'ONU almenys els toleri. La reunió de Roma va ser un fracàs per a la diplomàcia europea: on eren els defensors del dret internacional i de les convencions internacionals que protegeixen els drets humans i limiten les barbaritats que es poden cometre en una guerra?