La navalla d'Occam

TW
0

Tot i que no el conec personalment, he sentit contar algunes històries divertides d'en Toni M., un personatge de la meva edat, que viu i fa de picapedrer per devers el Pla de Mallorca. En Toni encara va a fer feina amb una senalleta on hi du el berenar, i si el tall és enfora ferm, el dinar. Quan berena procura fer les miques dins la senalleta i així poder-les dur a les gallines. Però el que em va donar què pensar de bon de veres, va ser el seu principi vital bàsic que resumeix amb el fet que encara no té telèfon perquè no s'ha temut que l'hagi de menester. Dit altrament, amb una contundència aclaparadora, en Toni formula la seva pròpia versió del principi conegut amb el nom de la navalla d'Occam, deguda al frare i lògic del segle XIV Willian d'Ockham i que expressa, si fa no fa, que si una cosa pot esser feta bé d'una determinada manera, és superflu intentar fer-ho a la vegada de vàries. Aplicat a la ciència, el principi de la navalla vendria a dir que si una determinada hipòtesi no millora una teoria, aleshores cal descartar-la, ja que que amb cada hipòtesi s'hi afegeixen noves possibilitats d'error. O també, si hi ha dues maneres que expliquen igualment un fet, aleshores cal triar la més simple, és a dir, tot plegat un cant als valors pràctics de la simplicitat. Tanmateix, està clar que la nostra forma de viure és del tot incompatible amb aquest principi i això fa d'en Toni una excepció remarcable. He recordat el principi de la navalla i en Toni mentre llegia una notícia sobre alguns experiments que tracten d'incorporar algunes de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals a estris domèstics, com la rentadora. Si ara fa un temps una de les promeses que ens feien era que tindríem la gelera connectada a Internet i que ella mateixa faria la llista de la compra i enviaria la comanda a la botiga de queviures mitjançat un correu electrònic, ara es tracta que la rentadora enviï un sms al mòbil per indicar-nos que la roba ja està a punt per ser estesa o posada a l'eixugadora. Aquesta, la dels correus o sms de les rentadores, és una tecnologia que ja està funcionant en alguns campus universitaris americans i, pel que sembla, amb bastant d'èxit, tot i que amb moltes de prevencions per tal d'evitar que els estudiants més avançats amb això dels ordinadors no apliquin els seus coneixements a modificar el sistema per a la seva conveniència. Però està clar que on té interès l'experiment és a les llars normals, entre d'altres raons per tractar de comprovar si efectivament, aquesta tecnologia serveix per a millorar la qualitat de vida dels que la fan servir. I pel que sembla, no tot són flors i violes. Entre els participants, evidentment n'hi ha que diuen estar satisfets, com una senyora que assegura que li va molt bé anar a la piscina i allà esperar el missatge al mòbil de la rentadora. N'hi ha una altra que li fa enviar els missatges al marit perquè està convençuda que, així, se'n pot fer una idea del que suposa la seva feina. Però n'hi ha una altra que amb una lucidesa remarcable, diu que el que ella veuria realment útil seria que el mòbil li carregués la rentadora i fineses consemblants. I és que com alguns experts assenyalen, per ventura estaríem davant un altre exemple d'aplicació de la tecnologia a l'hora de resoldre problemes que no existeixen o que s'han creat de forma artificial. Aquesta seria una de les característiques més pregones del desenvolupament tecnològic dels nostres temps i que sembla seguir una perversa forma del principi de la navalla d'Occam, ja que, tot sovint, tenim la tecnologia que és possible i no la que resulta necessària per a millorar de debò la qualitat de vida, vull dir, que el desenvolupament tecnològic està guiat per la tecnologia ella mateixa i no per problemes o necessitats reals: primer la solució i després troben el problema. És allò que li atribueixen a un rector de l'Open University d'Anglaterra, que hauria dit en un discurs que ara que ja sabíem que les tecnologies digitals eren la solució, només calia trobar el problema. Per tot plegat no ens convé gens ni una mica perdre de vista el seny que hi posa en Toni M. amb la seva versió del principi de la navalla d'Occam.