La piscina didàctica

De totes les curiositats que presenta el cas de la piscina privada d'ús públic a la rebatiada Costa dels Pins, n'hi ha una que, en l'opinió de servidor, destaca per damunt de totes les altres. Es tracta del destí de la piscina en uns mesos en què presumiblement no hi serà l'amo, un destí didàctic: els nins i nines de la zona hi podran desenvolupar activitats no sé si escolars o extraescolars. Els mestres de les escoles públiques de Son Servera i de Na Penyal, de Cala Millor, han manifestat la seva clara oposició al que en diuen «utilització» dels nins i nines de la zona per «tapar alguna cosa que no és legal». «No ens interessa en absolut», conclou Bartomeu Jaume. És possible, però, que Bartomeu Jaume no hagi avaluat correctament les possibilitats didàctiques de la proposta. Se suposa que els nins han d'acudir a la dita piscina amb coneixement de causa i se suposa igualment que la primera ensenyança que se'n pot extreure és el conjunt d'irregularitats que la fan possible. De la piscina en qüestió, se'n poden aprendre moltes coses: sobre el desenvolupament turístic de l'illa, sobre sociologia del turisme, sobre normatives, sobre les lleis i sobre el poder mediàtic i sobre el poder polític, només així, com a aperitiu. Hi ha altres qüestions, sens dubte, del major interès, però el cas de la piscina, ben explicat per uns mestres diligents, constitueix un material de gran utilitat per obrir les ments innocents dels nins de la zona a una realitat no gaire cristal·lina, ecològicament poc recomanable. Contra el que han declarat els mestres de la zona, servidor crec que dur l'alumnat a la piscina i immergir-lo en tot allò que simbolitza, pot no ser un contrasentit, sinó, el contrari, una lliçó molt profitosa. «Immergir», s'entén, no en la piscina, això no m'agradaria per a un fill o un nét meu. Això, no. El plaer de nedar en una piscina amb l'historial d'aquesta crec que ha de ser una mica estrany, hom hi ha de tenir la sensació que el bany substancia el poder a qualsevol preu. Però sí que m'agradaria que a un fill meu, o a un nét, se li explicàs el significat d'aquesta instal·lació i totes les voluntats i les manques de voluntat que ha posat al descobert. Amb noms propis inclosos, des de Jaume Matas fins a alguns socialistes illencs. Si han de viure en un món com aquest, que s'hi vagin fent a la idea. Que n'aprenguin!