Corrupció urbanística? (II)

És curiós, els actuals governants, com a liberals, defensen la llibertat de mercat a les seves cotes superiors, la llibertat de fer contractes de qualsevol tipus, la llibertat dels propietaris per tancar camins, però quan parlam de llibertats col·lectives, de llibertat enfront el poder, de llibertat per mostrar la disconformitat davant una o una altra política, això ja no els va tan bé.

Les lleis revesteixen un batle, o batlessa, d'autoritat, però aquestes mateixes lleis donen drets i llibertats als ciutadans. Si el governant no respecta els ciutadans perd tota la legitimitat per demanar que el respectin. A Palma hem vist com sobreviu un teixit associatiu a pesar de les nul·les polítiques de participació o, directament, dels atacs als que participaven críticament. La persecució que s'ha fet del moviment veïnal, des de sa Calatrava fins a la Real, és un fet lamentable que només dóna mostra d'un menyspreu cap a la societat civil organitzada. Bé, perdonin el menyspreu no és cap a tota la societat civil, no, no. Hi ha una gran part de la societat civil que té una bona influència a les institucions. Es tracta d'aquells que disposen del poder real -que no és el polític- i, per naturalesa defugen els mecanismes de legitimació del poder elegit democràticament.

I és aquí on rau el tema de la corrupció urbanística: no tothom és igual davant la llei, tractes de favor, es mira cap a una altra banda, s'assumeix la il·legalitat i s'integra dins les promeses electorals, etc. Fins demà i bon dia tengui.