TW
0

Ha retornat a Palma el tema de la corrupció urbanística a partir d'uns casos que es troben a un parèntesi judicial. De cada dia creix el nombre de persones que se senten vulnerables i indefenses, però no davant una majoria absoluta elegida democràticament; se senten vulnerables davant una majoria que exerceix el poder de manera arbitrària i discrecional. Els exemples? Els ciutadans de La Real se'n varen anar a dormir amb un solar rústic, Son Espases, i s'aixecaren amb un hospital; els de Son Sardina berenaven pensant que Son Aversó era rústic i sopaven amb tres golfs i dos hotels de més de 600 places. Això és seguretat jurídica? Això no és vulnerabilitat? A més, s'ha seguit fil per randa la frase del poeta i assagista Paul Valéry «la política és l'art d'evitar que la gent participi en els afers que realment l'interessen». Sembla que existeix una manera de governar que ens considera ciutadans només cada quatre anys.

El motiu és un: n'hi ha que creuen que la legitimació del poder deriva exclusivament del resultat electoral. Jo pens que no és així. Crec que el poder no queda legitimat pel seu simple exercici, el poder queda legitimat quan existeix la permanent possibilitat de posar-lo en qüestió i de disputar-lo. No hi ha res pitjor que a un governant el molesti que els ciutadans que no estan d'acord amb les seves polítiques el mirin de front i no temin estar subjectes al seu judici capritxós. Perquè al final parlam d'això: uns ciutadans que se senten vulnerables, perden la seva llibertat i sense llibertat no hi ha democràcia. Els ciutadans se senten vulnerables quan el poder s'exerceix arbitràriament, quan no opinen i no protesten per por de les conseqüències. Això és democràcia? Fins demà i bon dia tengui.