I que cadascú ho interpreti com vulgui, que jo vaig de capoll entre comunicats creuats i contradictoris en el cas d'aquesta fira de carn i de silicona. No hagués anat a una fira d'aquestes característiques, però dubt si tots els consellers podrien dir el mateix. Tampoc m'escabellen els seus gusts, sempre que els paguin amb visa pròpia: que la fortor no hauria de sortir de l'àmbit privat; si fos possible, és clar. A vegades, la fortor pren pel camí de l'autonomia i no respecta contencions ni conveniències. I aquesta humana debilitat s'ha de respectar, amb certa admiració, fins i tot. No em refiaria de qui diu tenir un diagrama pla en les hormones ni, molt menys, de qui s'excita més davant un bon negoci que de la possibilitat d'un bon terringo. A més de la llibertat de cadascú i de la necessària salvaguarda dels menors, poca cosa més es pot dir d'un esdeveniment propi de les societats opulentes on tot acaba, visites papals incloses, convertit en mercaderia.
l l l
De l'esdeveniment, del seu gust i del concepte mercantil que envolta aquesta activitat relacionada amb el sexe: res més. De l'actuació del govern Matas: se'n poden omplir diverses planes com aquesta. Despús-ahir, quan a la redacció es preparava el reportatge que provocà les reaccions presidencials, vaig saber tot el que vaig voler d'aquesta fira: antecedents, organització, contingut i previsions, tot amb fotografies explícites i un vídeo clar. I ho vaig esbrinar obrint la pàgina www.caib.es, l'oficial del Govern, i d'allà a l'oficial de Fires i Congressos, l'empresa del Govern. És a dir, qualsevol persona podia, des de ca seva, saber tot el que el Govern, propietari dels dominis des d'on s'oferia la informació, descobrí ahir el matí quan se'ls engalavernà l'ensaïmada amb la portada del nostre diari (això de l'ensaïmada és un detall de mala literatura creativa: sabem que són monacals en els seus actes). Som en mans d'uns ineptes, incapaços de saber què volen i què no volen fer en les empreses públiques que manegen. Sense anar a cercar si hi ha un intermediari en el paper de «conseguidor» (normalment, un excàrrec públic del PP amb accés directe a agendes i despatxos), aquesta fira ocupava dies en el calendari d'actes i omplia els inventaris quantitatius que tant els agrada presentar. Hem fet tantes fires més que el Pacte (al qual encara no se l'ha perdonat que en deixàs més d'un quatre anys sense mamella pública i, per aquest motiu, és el dimoni personal a batre) i ja està. Ningú especificaran si tenen la qualitat adequada, si participen d'un projecte econòmic definit o si són pures reiteracions decadents. La quantitat és el que importa al govern Matas, talment importa la mida en el sexe de pagament que ofereix des de la seva web.
l l l
A vegades, i malgrat anades i vengudes, prohibicions i autoritzacions limitades, les evidències desmunten qualsevol discurs. Aquesta fira de mercaders de sexe és una al·legoria de com ens governen: des de la imatge, l'enganyifa del maquillatge i de l'ortopèdia, del negoci com a única finalitat, del tot val per incrementar públic. Potser els acolloní que els vessen des de tan gros mirall i tan despullats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.