TW
0

Com diria l'exprimera dama espanyola, la senyora Botella, no es poden sumar peres amb pomes: són coses diferents. És per això que no poden ser comparades les actuacions, davant d'un cas semblant, de gent sense manies, com el senyor Matas, i d'altres amb fermes conviccions, com els directius de Pepsi Cola. El cas és que, sense anar-la a cercar (seré innocent i m'ho creuré del nostre president), ambdós es trobaren amb informació de l'adversari sobre la taula. La reacció del nostre aristòcrata sobrevengut ja la coneixem: callà i va usar-la, fins i tot, la mostrà en seu parlamentària. Per contra -d'aquí que siguin peres devora les pomes matistes-, els dirigents de l'empresa alimentària cridaren els adversaris de Coca Cola per advertir-los que tres empleats seus intentaven passar-los informació sobre un nou producte que preparaven. La declaració dels denunciants no pot ser més clara: «la competència pot ser ferotge, però ha de ser justa». Després de l'espolsada ètica que ha ventat eSuprem a la cort matista, conhorta saber que, encara que sigui lluny, hi ha persones honrades que no els agrada guanyar de qualsevol manera. Vos confés que després de llegir la notícia va revenir-me una alegria vital -del tot pueril i inútil- en l'esperança que qualque dia ens arribi també allò que tenen bo devers Nord-Amèrica. Però ja vos he dit que és pueril i inútil. En el pitjor dels casos, els alts directius empresarials no actuaren de manera honrada perquè creuen en les normes i en la competència lícita, sinó perquè són temorosos de la justícia. Si és així, encara és més lluny l'efecte contagi que ens iguali en comportament.

l l l
No acabaven de rebre la galtada del Suprem, on es qualifica la seva actuació d'immoral i il·lícita, quan una galtada deTribunal Superior els hauria de fer pujar els colors. Però ja ho veis: l'escolanet Rubio encara demana que els altres dimiteixin. Tot plegat, hi hagi o no delicte, els tribunals han deixat clar que la gent del senyor Matas cerca i recerca vots a qualsevol preu i de tota manera. Els han trobat fent votar morts, comprant voluntats per l'Argentina, acaramullant electors en una cel·la de Lluc, a cada poble se saben com van a votar vells ensabonats pel sobtat cas que se'ls fa el dia de les eleccions... i ara els jutges els fan enrere les contractacions amb doblers públics dels que només són agents electorals i agitadors partidistes. Temen afrontar-se a les urnes sense trampes i per això les inventen totes, sense manies. Els contractats amb sous milionaris per l'IBANAT són personatges que arrepleguen vots en la seva contrada. Però no ho fan per ideologia ni en el temps lliure, que seria del tot lícit: necessiten una bona raó -un alt sou que pagam entre tots- per fer la feina. Mentre aquests cobren per fer feina pePP, a les escoles públiques no hi ha mestres de substitució quan els titulars tenen baixes de pocs dies...