Nota aclaridora

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha redactat una nota que palesa l'existència de pressions perquè emprengués alguna casta d'actuació en contra de crítiques emeses a les sentències d'algun o alguns magistrats o d'expressions referides a determinats jutges. Tan sols així s'entén la justificació de la seva actitud. El Tribunal Superior de Justícia no ha emprès cap actuació i afirma que no és per apatia, sinó per principis. Els enumera i, en la majoria dels casos, és molt difícil estar en desacord amb allò que s'hi expressa. També resulta molt encomiable la defensa de la llibertat d'expressió. La nota parla d'«extralimitacions», no d'il·lícits penals. És lògica, per tant, la seva postura. En cas contrari, si creguessin que s'han produït delictes amb una tipificació clara, haurien d'actuar. La nota resulta un altre cop summament aclaridora, encara que se suposa que molta de gent hi discreparà. També s'entén que els magistrats expressin la seva inquietud per l'efecte que tenen sobre la seva feina les «extralimitacions». Qualsevol que les ha patides no pot fer una altra cosa que comprendre'ls. Poc a poc, el marc de la llibertat d'expressió va quedant delimitat. L'únic que estranya és que alguns dels seus defensors més encesos hagin volgut que la Justícia actuàs contra el nostre director adjunt, Joan Riera. El temps va posant cadascú en el seu lloc i sempre acaba per fer bona la dita mallorquina, segons la qual «en parlar de mi no ric». Aleshores, els alliberadors es converteixen en liberticides.