Les locomotores del creixement balear

En segon terme, la construcció té una pauta de creixement que descansa sobre una expansió física, continuada, de consum territorial. En aquest sentit, emergeix un altre contrast: mentre en determinats cenacles i fòrums -amb presència de membres destacats del Govern-, es notifiquen clares inquietuds pel model de creixement vigent, les polítiques desplegades incideixen en una direcció contrària i apuntalen les pràctiques ja conegudes, que cerquen nodrir les calderes del motor que més ràpidament «externalitza» l'enlairament econòmic: la construcció. La màxima pot ser aquesta: estam preocupats per les caigudes de la productivitat, pel creixement demogràfic sobre població immigrant, per l'impacte de l'activitat econòmica sobre un territori limitat i fràgil, per l'assoliment de quotes de major qualitat al turisme de masses, per l'oferta irregular de places turístiques, però, senyors, l'única cosa que garanteix que, de manera immediata, el nostre PIB remunti és l'activitat constructora. I aquesta es dibuixa en forma de grans infraestructures públiques que són desproporcionades precisament amb el tamany de les nostres illes, com és el cas de les autopistes davant dels desdoblaments; o amb projectes que repensen i reconstrueixen d'altres ja enllestits -com és el cas del Parc de les Estacions-; o d'altres que acabaran per constituir una expansió urbanística a la zona nord de la ciutat de Palma -el nou hospital de Son Espases és el reclam-, tot generant una estructura urbana de connurbació. No ho dubtin: la renda balear pujarà els propers anys. Però una desagregació sectorial tornarà a posar en evidència que l'element promotor tornarà a ser la construcció, un sector de curt recorregut que necessita retroalimentacions constants. Els seus nivells d'activitat s'haurien de determinar en funció de la demanda demogràfica i del creixement de la resta dels sectors econòmics. En efecte, segons càlculs del professor d'economia aplicada Llorenç Pou per al període 1990 i 2002, 18 de cada 100 nous llocs de treball generats a Balears es crearen a la construcció que, en el cas concret de l'ocupació masculina, suposà una xifra de prop de 32 de cada 100 nous llocs de feina. Els efectes «cridada» són evidents, demostrats amb diferents indicadors pel professor de geografia humana Pere Salvà. Si es té present que el pes de les activitats constructores es situa al voltant del 9% del nostre PIB, i que sintetitzen processos que no aporten competitivitat directa a la nostra economia, és evident que l'expansió excessiva d'aquest sector estreny les possibilitats d'inversions en d'altres més capacitats per afavorir un creixement econòmic endògen i sostenible en el temps. A l'ensems, l'avinentesa que augmentin les places turístiques no declarades és un fet també clar. Sobre aquest punt, les estadístiques disponibles remarquen dues coses. Primera: entre 1983 i 2003, les places hoteleres es mantenen més o menys constants, amb una característica cabdal, com és el procés de reconversió d'hotels de menor qualitat -una i dues estrelles- a establiments de qualitat superior -tres i quatre estrelles-. I segona: l'increment de places turístiques en les dues dècades esmentades s'explica per l'entrada en el mercat d'ofertes que tenen poc a veure amb l'hoteleria convencional i que, endemés, es defineixen per un major consum territorial. Tot plegat suggereix que és urgent un lideratge públic per reorientar aquest model de creixement intensiu en energia i en el sòl, factors escassos a la nostra geografia insular.

Carles Manera, catedràtic d'Història Econòmica UIB