Pàgina d'un viatge escolar a Palmira

01/07/06 0:00
TW
0

Al sortir d'Alep sabien que per arribar a Palmira els esperaven uns centenars de quilòmetres. Però això no importava gens, perquè l'excursió amb tos els companys de curs era una aventura especial, allò que feia tant de temps que somiaven. La seva ciutat, Alep, és una gran urbs que té tots els al·licients possibles. Arribar fins al llunyà oasi era penetrar dins un món desconegut tot travessant un paisatge que els era totalment nou. Potser no els importaven massa les restes arqueològiques que hi trobarien, perquè, de fet, tot el seu país n'està ple, de pedres antigues. Grates un poc i ja et trobes amb la història. Et penses que tens un turó, i és un tel on, al llarg de milers d'anys, s'hi han anat acumulant moltes pàgines dels avantpassats. Sovint els arqueòlegs ho estudien capa a capa, fins a tocar el pou profund del passat.

La seva arribada a Palmira va coincidir amb les hores en què l'arena s'envolava sobre la vasta zona arqueològica, i una lluminositat especial s'ensenyoria de les pedres esculpides que els anys i els canvis de temperatura fan estellar de mica en mica. Però era tan bell, anar lliures per aquella terra -del seu país i de la seva història- que només en sabien les coses que deien els llibres. I no hi havia el rigor de la classe a la ja llunyana Alep, perquè també el professor, amb la barba i la gal·labia que li donaven un punt d'autoritat, era el primer que s'enfilava a les columnes, es posava a descansar damunt els capitells o pujava a qualsevol lloc del teatre perquè els alumnes li fessin fotos.

Potser ells es deien Hosni, que significa gentil i agradable, i Nadim, equivalent d'amic i company. S'aturaren enmig del fantàstic escenari de runes, un escenari immillorable per a una instantània que podria acompanyar, si en fessin, el seu dietari més personal. Així, quan passessin els anys i tot, les runes de Palmira i ells mateixos, fossin més vells i més gastats, a la vora de la foto -grososa perquè aquell dia l'arena en feia de les seves- hi podria quedar escrit «Hosni i Nadim a Palmira, durant l'excursió del col·legi d'Alep, el 20 d'abril de 2006».

També a Opinió

Miquel Ripoll

Robadora del meu cor…

+ Vist
+ Comentat