Una bona sobrassada ho val

Els que saben de quasi tot afirmen que l'insult és el darrer recurs que empra la persona que es queda sense arguments. De fet, el propi sentit comú ens diu que qualificar algú d'una manera despectiva i amb escarni, davant d'altri, no fa més que evidenciar les nostres misèries. Misèries que en cas d'una brega de veïnats d'escala són, fins i tot, saludables. I és que estic segura que deuen existir teràpies de grup, d'aquestes caríssimes, en les que la gent participa perquè, si fa o no fa, l'insultin seguint l'exemple d'un conegut gag dels Monty Python. I així és com una ciutadana de Palma s'acaba sentint quan llegeix atònita l'inexistent nivell cultural i humà -a l'intel·lectual ja no aspirava- que regna entre els bancs de la Casa Consistorial. La Batlessa Cirer que ens tenia avesats a un discurs més propi de col·legi de monges ara ens sorprèn a tots amb un to agressiu i desmesurat del seu equip de Govern, és a dir, de la seva colla de hooligans. Un qualificatiu que no pretén, en absolut, ofendre ningú sinó definir uns representants polítics que utilitzen contra l'oposició arguments tant de pes com «patètic», «estalinista» o «porc». Lamentable el to, i més lamentable encara és l'actitud de qui ho consenteix, sí, la Batlessa. La mateixa que ha posat el crit en el cel quan li han dit assassina pels morts d'Iraq, especuladora per Son Espases, cimentadora pels innumerables aparcaments subterranis, sectària perquè els que reben sempre són els mateixos, els capellans... Però aquestes crítiques que tantes llàgrimes li han provocat a Cirer davant els mitjans de comunicació no oblidem que entren dins el sou de Batlessa, juntament amb el de governar amb respecte i per a tots. Que un membre del Govern en una sessió plenària utilitzi un llenguatge groller i insultant demostra la befa i el poc respecte a la institució i al que representa. Cada ciutadà hauria de tenir mensualment l'extracte del que ens ha costat la res pública municipal, autonòmica i estatal. I així comprovaríem que, al marge de la innegable semblança porcina que té més d'un, aquí els únics «patètics» som els ciutadans. Després vendran les excuses de l'acudit fàcil, del temperament d'alguns regidors -amb els currículums que passegen no m'estranya- o fins i tot capgirar la història. Vés tu a saber, si d'aquí uns mesos ens voldran fer creure que tot això obeïa a la preocupació de Cort en saber que ara les sobrassades es fan amb porcs forasters. Si és per això, tranquils, que aquí de porcs autòctons i residents n'anam sobrats.