La problemàtica ambiental de Balears s'exemplifica en un seguit d'impactes importants que es reflecteixen en àmbits concrets de la vida quotidiana dels illencs: els col·lapses energètics, la massificació poblacional en els mesos de la temporada alta -malgrat la contracció en el número de visitants-, les crisis hídriques que mantenen una certa regularitat i el creixement urbanístic desordenat, en representen alguns d'ells. Tots aquests temes obliguen a plantejar vies de treball que possibilitin identificar i, si escau, mesurar els elements que porten o no vers una situació d'insostenibilitat. És en aquest sentit com s'entén una planificació integral de l'economia amb el medi ambient -tal i com proposàrem en una publicació acadèmica Antoni Riera i jo mateix-, que adopti una consideració sistèmica de la realitat i que col·labori amb la planificació tradicional. Aquesta és també la direcció adoptada per un equip de treball dirigit per Macià Blàzquez i Ivan Murray, quant a la confecció d'indicadors socioambientals de tota mena, ja publicats, que afecten diferents camps de l'economia turística. I és igualment la idea que es desprèn de l'Observatori Socioambiental de Menorca, on el treball de coordinació de Sergi Marí s'ha traduït en un plantejament cabdal d'obtenir variables de caire biofísic que es col·loquin al costat de les netament monetàries. En tots els casos, la premissa fonamental rau a enriquir el coneixement sobre el procés de creixement econòmic insular, analitzat des de l'òptica i les metodologies convencionals pròpies de l'economia, però sense renunciar a l'important contrast que suposa contemplar l'evolució econòmica des de prismes complementaris. El mig i llarg termini, per tant, s'inscriuen com a fites temporals que no s'han d'ignorar, conjuntament amb la visió més conjuntural del curt termini. Es palesa, doncs, la necessitat d'obtenir més i millors materials a nivell social i ambiental. En aquest sentit, cal geo-referenciar la informació i elaborar metodologies estandarditzades que recullin, periòdicament, dades de tot el territori, amb la finalitat de traduir-les a indicadors.
Ara bé, el principal entrebanc a l'hora d'establir aquestes dades és la seva mancança. Les causes són evidents: fins fa poc temps, l'únic paràmetre que totes les institucions, de caire públic i privat, consideraven com a clau per tal d'avaluar l'evolució econòmica era només el càlcul del PIB, procediment cabdal que no es pot pas negligir. Però el sistema comptable que desconsidera els intercanvis de materials i energia amb el seu entorn immediat, en suma, amb el seu ecosistema, està condemnat a obtenir diagnosis esbiaixades sobre la realitat ecològica i, per extensió, sobre la mateixa situació econòmica. En els escenaris en què això sigui possible cal posar preus a les funcions que realitza el medi ambient a la nostra societat, per inserir aquests valors a la presa de decisions públiques i gaudir d'aquesta forma d'un indicador d'importància capital. Però tot això és factible si existeix una evident preocupació per introduir a les taules estadístiques aquelles aportacions que s'expressen en volums o en unitats físiques i que reflecteixen aspectes del consum, de l'oferta i de la demanda que no sempre tenen una manifestació monetària. Aquest és un aspecte crucial i significa canviar quant a la metodologia de treball sobre la reconstrucció de variables econòmiques.
Per al cas de Balears, és important tenir present que la manera d'apropiació social dels recursos naturals és un element capital per a entendre l'ús dels mateixos i influeix decisivament en la ubicació d'individus, grups i societats. Els desequilibris territorials o les disparitats locals tenen molt a veure amb la utilització social del medi natural. En aquest respecte, els indicadors socioambientals que es puguin construir, per tal d'incorporar-los a la munió de dades que afecta el creixement crematístic de l'economia de les illes, han de servir com a base enriquidora per a obtenir una radiografia més precisa del nostre desenvolupament humà. En aquest respecte, la intersecció de guarismes de caràcter monetari amb d'altres de naturalesa biofísica presenta una doble virtualitat. Primerament, la font de coneixements resultant és prou sòlida, ja que es poden emprar eines consemblants a les que es fan servir per a concretar les taules Input-Output. Un cas modèlic de tractament al respecte és el de l'economia del País Valencià, estudiat en un treball editat fa pocs anys per Bancaixa i dirigit pel professor Ricard Almenar. En segon lloc, el cúmul de dades pot permetre canviar tendències, des del moment en què es tracta de plantejaments de caire integrat i no parcel·lat. És a dir, els resultats de rebot que es poden derivar d'una determinada activitat econòmica s'expressen no únicament en termes monetaris, sinó igualment en la seva orientació més estrictament biofísica: quantitats de ciment produït i consumit, tones equivalents de petroli peremptòries per al funcionament de l'economia, litres d'aigua per persona i dia, producció de residus sòlids urbans, metres quadrats protegits, etc. Tot plegat ens aproxima -entre d'altres possibilitats- a la intensitat energètica de l'economia, una dada determinant que mesura, de forma indirecta, la sostenibilitat d'un espai geogràfic, i un instrument que els economistes han fet servir a molts indrets d'Europa i del Estats Units per qualificar el creixement. En aquesta mateixa direcció es troben diferents estudis sobre l'índex de desenvolupament humà -a partir de les formulacions expressades pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament-, que permeten albirar si el creixement d'una economia provoca, al seu torn, una capacitació qualitativa a partir de la major esperança de vida en néixer o l'assoliment de millors dotacions sanitàries i educatives. En tots aquests camps, la bibliografia que sintetitza casos pràctics d'economia aplicada és prou abundant, de manera que no ens trobem davant d'argumentacions estrictament teòriques.
Però el que cal tenir present és que una actuació sobre un element de l'estructura econòmica afecta, en major o menor grau, la resta dels components; és a dir, els factors són, doncs, interdependents. Tals plantejaments són cada cop més valorats pels científics socials, amb participació activa de Premis Nobel d'Economia, com ara Robert Solow i Amartya Sen, i amb metodologies que són aplicables en les coordenades d'una economia regional com la balear. Sobre aquest punt, val a dir que a les nostres illes s'ha treballat força en aquestes direccions, des d'equips multidisciplinars integrats per biòlegs, geògrafs, pedagogs, historiadors i economistes, amb una resolució clara: hom gaudeix, a hores d'ara, d'una robusta bateria d'indicadors que s'ha de situar en paral·lel a les xifres del PIB i d'altres magnituds totalment decisives, però coixes quant a la seva explicació global del procés econòmic. La prolongació temporal d'aquestes sèries suposa un repte per a l'administració pública, i del seu posicionament en dependrà que la comprensió del que està succeint a la nostra economia fugi de les percepcions subjectives i refermi una visió més objectiva dels costos socioambientals del creixement econòmic.
Carles Manera, catedràtic d'Història Econòmica, UIB
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.