El consum familiar

Tot i el triomfalisme de les dades que dóna el Govern, l'estudi sobre el consum que presentà ahir Caixa Catalunya aporta dades més en consonància amb les investigacions econòmiques de la UIB, d'altres entitats creditícies o de les Cambres de Comerç. Si la macroeconomia no convida a l'eufòria, la microeconomia, l'estat anímic de les llars, no convida tampoc a l'optimisme. Som a la cua de l'Estat i ens hi mantindrem. La diagnosi parla d'un ritme de creixement demogràfic que ha anat molt per endavant de l'evolució econòmica. La raó ha estat explicada en moltes d'ocasions. El lideratge de sectors productius, com la construcció o l'hoteleria, que requereixen molta de mà obra poc qualificada i que ofereixen uns rendiments decreixents. La pèrdua de productivitat de les Balears no és una dada abstracta, sinó que afecta, ja no tan sols la qualitat, sinó també el nivell de vida dels ciutadans d'aquesta terra. L'economia de les Illes fa anys que acara un problema estructural, que les institucions, amb comptadíssimes excepcions, s'obstinen a negar. Mentrestant, els que són a l'oposició admeten els riscs, però, de moment, no han estat capaços de formular una alternativa econòmica viable a curt termini que no posi en perill el dia a dia. Tot ha estat massa dit i repetit, discutit i argumentat. Comença a ser hora d'actuar amb valentia, adoptant solucions que més que impopulars, poden ser contestades per grups acostumats a no ser qüestionats. Fa temps que ha arribat el moment de demanar coratge als governants perquè assumeixin la veritat i actuïn en conseqüència. No fer-ho és d'una irresponsabilitat manifesta. És una acceptació de la política de terra cremada i de «qui dia passa, any empeny».