El lloc de les paraules

TW
0

Fa poc que he estat ben entretingut amb la lectura d'un llibre ben interessant, el seu autor, William J. Mitchell, és un professor d'arquitectura i director del programa de Media Arts and Sciences al Massachussets Institute of Technology (MIT). El llibre té per títoPlacing Words: Symbols, Space and the City, una cosa com ara Col·locant les paraules: els símbols, l'espai i la ciutat i és, essencialment, un recull d'articles publicats a revistes especialitzades d'arquitectura i, també de tecnologia. El fet és que al llarg de la seva trajectòria, Mitchell ha analitzat de forma sistemàtica i des de la perspectiva d'un arquitecte, els reptes que planteja el nou espai, virtual, que les xarxes digitals han creat. Argumenta que una conseqüència crucial d'aquestes transformacions tecnològiques és el canvi d'un món estructurat per fronteres i closos a un món cada vegada més dominat, en totes les escales, per connexions, xarxes i fluxos. Dit altrament, es tracta de la formulació de la seva pròpia versió, des de l'àmbit del disseny i planificació urbana, d'allò que el professor Manuel Castells, en el seu propi àmbit socioeconòmic, ha anomenat amb tant d'encert la societat xarxa i de la qual, sigui dit de passada, el programari lliure en seria una de les expressions més pregones. La societat xarxa és un concepte crucial per poder interpretar i entendre els canvis que les tecnologies digitals estan provocant a escala global. Així, les xarxes digitals són un nou tipus d'infraestructura urbana, que segueixen les passes de les de subministrament d'aigua, clavegueram, transport, electricitat i telèfon i que sovint reprodueixen les rutes i nodes de les xarxes anteriors. Com les seves predecessores, les noves xarxes d'infraestructures afebleixen, d'una forma selectiva, els lligams temporals i espacials entre activitats, la qual cosa provoca una fragmentació i recombinació de la tipologia dels edificis i de les pautes urbanes. I és que igual que la xarxa de subministrament d'aigua de les ciutats va destruir el rol social de la font del poble; i la de l'electricitat va rompre els forts lligams entre el centre de producció i les fonts d'energia; i el telèfon que va separar el centre de producció del de comandament, les noves xarxes digitals forcen, entre moltes altres coses, a una reconsideració de la separació entre llar i lloc de feina, la mateixa concepció de lloc de feina i la ciutat. Des d'aquesta perspectiva no ha de resultar gens sorprenent que el professor Mitchell es plantegi -més enllà de la pregunta retòrica- la necessitat dels grans gratacels, símbols del poder econòmic associat a una era, possiblement ja superada, com fa en un contundent article dels que hi ha en el llibre. Els puc ben assegurar que m'ho he passat molt bé amb la seva lectura, ensems que m'ha servit per reforçar la idea que la construcció i l'especulació urbanística com a recurs econòmic essencial, no són res més que anacronismes sense cap casta de futur i que, en un futur proper, ens aboquen de cap i sense remei a situacions de misèria.

Per altra banda, el professor Mitchell, a través dels seus escrits sobre arquitectura i xarxes digitals no defuig evidenciar el seu compromís ètic i el seu tarannà ideològic obert, com fa de forma constant al llarg de tota la seva producció. Així, per exemple, la descoberta de l'home de Flores -una espècie d'humans d'un metre d'alçada descoberta a aquesta illa el 2004- a més de donar-li peu a reflexionar sobre com seria l'arquitectura per a persones d'aquestes alçades, li serveix per a posar en dubte la literalitat dels textos bíblics -Com seria el Déu que hauria fet aquest home segons la seva imatge i semblança?- una reflexió molt oportuna atesa la recent ofensiva desencadenada als Estats Units pels creacionistes. L'arquitectura també li serveix com a recurs per recriminar els episodis de tortura a l'Iraq amb una carta oberta -dura carta oberta- al Secretari de Defensa sobre com han de ser dissenyades i construïdes les cambres de tortura, i també per a una lúcida comparació entre la destrucció de Gernika i la de Bagdad. William J. Mitchell va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya el passat dia 9 de juny i aquest text està extret de la lloança acadèmica que, com a padrí d'investidura, vaig fer per a aquesta ocasió.

Llorenç Valverde, vicerector de la UOC