El lloc de les paraules
Fa poc que he estat ben entretingut amb la lectura d'un llibre ben interessant, el seu autor, William J. Mitchell, és un professor d'arquitectura i director del programa de Media Arts and Sciences al Massachussets Institute of Technology (MIT). El llibre té per títoPlacing Words: Symbols, Space and the City, una cosa com ara Col·locant les paraules: els símbols, l'espai i la ciutat i és, essencialment, un recull d'articles publicats a revistes especialitzades d'arquitectura i, també de tecnologia. El fet és que al llarg de la seva trajectòria, Mitchell ha analitzat de forma sistemàtica i des de la perspectiva d'un arquitecte, els reptes que planteja el nou espai, virtual, que les xarxes digitals han creat. Argumenta que una conseqüència crucial d'aquestes transformacions tecnològiques és el canvi d'un món estructurat per fronteres i closos a un món cada vegada més dominat, en totes les escales, per connexions, xarxes i fluxos. Dit altrament, es tracta de la formulació de la seva pròpia versió, des de l'àmbit del disseny i planificació urbana, d'allò que el professor Manuel Castells, en el seu propi àmbit socioeconòmic, ha anomenat amb tant d'encert la societat xarxa i de la qual, sigui dit de passada, el programari lliure en seria una de les expressions més pregones. La societat xarxa és un concepte crucial per poder interpretar i entendre els canvis que les tecnologies digitals estan provocant a escala global. Així, les xarxes digitals són un nou tipus d'infraestructura urbana, que segueixen les passes de les de subministrament d'aigua, clavegueram, transport, electricitat i telèfon i que sovint reprodueixen les rutes i nodes de les xarxes anteriors. Com les seves predecessores, les noves xarxes d'infraestructures afebleixen, d'una forma selectiva, els lligams temporals i espacials entre activitats, la qual cosa provoca una fragmentació i recombinació de la tipologia dels edificis i de les pautes urbanes. I és que igual que la xarxa de subministrament d'aigua de les ciutats va destruir el rol social de la font del poble; i la de l'electricitat va rompre els forts lligams entre el centre de producció i les fonts d'energia; i el telèfon que va separar el centre de producció del de comandament, les noves xarxes digitals forcen, entre moltes altres coses, a una reconsideració de la separació entre llar i lloc de feina, la mateixa concepció de lloc de feina i la ciutat. Des d'aquesta perspectiva no ha de resultar gens sorprenent que el professor Mitchell es plantegi -més enllà de la pregunta retòrica- la necessitat dels grans gratacels, símbols del poder econòmic associat a una era, possiblement ja superada, com fa en un contundent article dels que hi ha en el llibre. Els puc ben assegurar que m'ho he passat molt bé amb la seva lectura, ensems que m'ha servit per reforçar la idea que la construcció i l'especulació urbanística com a recurs econòmic essencial, no són res més que anacronismes sense cap casta de futur i que, en un futur proper, ens aboquen de cap i sense remei a situacions de misèria.
També a Opinió
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.