Rafel Crespí10/06/06 0:00
TW
0

Quan escric aquest article he de suposar, segons les informacions a les quals tenc accés, que els pares de la nostra patrieta, no sé si dir-ne espriuanament, dissortada, deuen estar reunits per mirar de desencallar el tema de l'Estatut. I és que ja comença a cremar del verd! Se n'ha parlat molt, de la reforma de l'Estatut nostre. Així com s'anava gestant el de Catalunya, aquí, paral·lelament sortien veus, incontenibles, que allò que els diputats catalans planejaven per al Principat, especialment en matèria econòmica, -que és el re de la qüestió, desenganem-nos -, els d'aquí, i al capdavant de tots el PP, també ho volien per a la nostra terra. Legítimes aspiracions! Tanmateix, quan des del carrer Gènova feien grinyolar les frontisses de l'emblanquinat -no cerqueu trellat a la frase que no en té, però tampoc en té la seva actuació- tot dient que l'Estatut català era perniciós, nefast, disgregador de la unitat territorial, dolent per a Espanya i per a Catalunya i tota la lletania que ara repeteixen els Piqué, Acebes i companyia, quan això passava, els d'aquí feien la caragola estiuenca, que no és altra cosa que fabricar un tel gruixat de silenci que els aïllava de la ponentada que des de Madrid bufava. I sant tornem-hi torna-hi altra vegada. Un altre recorregut del procés a Catalunya i des d'aquí una altra amollada de coets. I un fregar-se les mans i fent, d'amagat, potadetes d'alegria. Volien que fos com el de Catalunya. I era ben comprensible, aquí la balança fiscal és molt desfavorable a les Illes Balears, això és: aquí generam més recursos econòmics que no en consumim -perquè no ens deixen, perquè Madrid en espolia, ja em perdonareu la llicència mitinera-. Per tant, un estatut que corregeixi aquest dèficit fiscal, un estatut que permeti no empenyorar tants de recursos que mai no tornen és un tiberi molt suculent per a les famèliques arques de tot govern. I els del PP també, també els agrada administrar molts de diners.

Però les coses no han anat tal com voldrien. El front obert per part del PP estatal contra l'estatut català ha estat cada vegada més gros i més apujat d'adrenalina. Ja ho saben: recollida de signatures, campanya arreu de l'estat, incentivació de l'anticatalanisme.... recursos judicials, etc. I una artilleria a tothora més que incendiària.

I, mentrestant, aquí teníem, o com a mínim jo la tenia, la impressió que allò que es feia era munyir endiots per la cresta. És a dir, romancejar i romancejar. Que si el Consell de Formentera, que si unes busques per aquí, que si unes busques per allà. Fins i tot, en Joan Huguet, que és el president de la comissió, en una actitud un tant desafiant, peremateuesca, va dir allò que si tots els partits demà mateix accepten les tesis del PP, que té la majoria, el sen passat demà hi haurà estatut. Res més que una geniada del flegmàtic menorquí! Ben bé sabia ell que no. Que les coses no anaven així! I ara, a l'hora d'estrènyer, -seria un fracàs polític del PP que l'estatut no s'aprovàs durant aquesta legislatura- s'han trobat engrunats. En Guerra, amb la seva llengua esmolada, els va mostrar el camí quan va dir que havien deixat l'estatut català així com havien volgut. A les Corts estatals, el PSOE pot reunir una majoria amb la qual pot esmotxar, afegir, ampliar, allò que li véngui de gust. Per tant, hauria estat una incongruència molt grossa que a Madrid hi hagués entrat un estatutet de tercera regional -per l'obediència dogmàtica als designis d'en Rajoy- i ens l'haguessin tornat de primera preferent. Això es veu que va posar nerviós en Matas que, ara sí que va ser ell en persona, va escenificar una potadeta pública quan va dir que si a Madrid el retoquen molt, el retirarà. Però com podria fer això si allò que li tornarien seria un estatut amb més capacitat d'autogovern i amb més capacitat d'administrar més recursos econòmics? La tessitura no és gaire fàcil per al PP. Per això, aquesta setmana, hi ha hagut negociacions a les totes per arribar a un acord. No sé com acabarà la cosa. No tenc, a hores d'ara, més informació. Seria una pena que, pels interessos del PP estatal, en sortissin perjudicats els habitants de les Illes. Si perquè n'Aznar conquerís el poder, aquí va ser precís decapitar en Cañellas, ara, perquè en Rajoy el recuperi serà precís decapitar el nostre estatut? D'això se'n diu estar engrunats!