Guillem Frontera09/06/06 0:00
TW
0

En la secció «No vagi per dit», de DdB, s'informava ahir del poc respecte que mostra per la nostra llengua la consellera d'Immigració, Encarnación Pastor. És ben segur que tot plegat no ha suposat cap sorpresa per a ningú, menys i tot per al president Jaume Matas, que va ser qui va nomenar la senyora Pastor per a aquest càrrec. No sé si estau d'acord que tot el que envolta la figura del nostre president presenta símptomes de degradació, d'encutrament, en un procés general de decadència que no té res de literària -les persones que habiten aquest petit món no són ni secundaris en novel·les com Bearn o El Guepard. La senyora Pastor la veim més a alguns Desbarats de don Llorenç. Tot plegat, com és natural, no per una qüestió de classe, sinó de talent i d'estil. Com es pot tenir una pàgina web amb faltes d'ortografia? Simplement, sent conseller/a del Govern Balear. Hi ha altres maneres d'atemptar contra el prestigi de la llengua -n'hi ha a milers, de fet-, però des d'una pàgina web governamental s'obtenen els màxims resultats amb el mínim esforç. No crec ni que es tracti d'una especial aversió a la gent que vàrem néixer amb una llengua posada, la gent que incorporam el català de sèrie. Segurament és més una qüestió d'abandó.

El desamor a la llengua s'està generalitzant en alguns àmbits de l'administració regional i en ajuntaments com el de Calvià o el de Palma. Sembla com si s'hi contemplàs la meva llengua materna com un llast. Se subvencionen activitats que s'anuncien en qualsevol llengua excepte la pròpia de la comunitat -segons l'Estatut vigent. Cada dia apareixen més avisos en via pública que prescindeixen del català. Fa temps servidor vaig rebre un avís de multa amb devers setanta faltes en català (i cap en castellà, afortunadament, paradoxalment). Si hi hagués voluntat real d'acomplir el mandat estatutari, també hi hauria raons poderoses per instituir la figura del Defensor de la llengua, per la qual una autoritat en la matèria rebés les queixes i pogués traçar, així, les línies que menen a aquelles instàncies de les quals parteix l'abandó com a estratègia o l'estratègia de l'abandó. D'aquesta manera, per exemple, es podrien assenyalar els punts on falla greument IB3 i els altres on, com en la secció d'esports que dirigeix Joan Frontera, s'aplica una normalitat oxigenant. Però no hem d'esperar miracles. La creació del Defensor de la llengua només té cabuda en una dècima desbaratada.