Ètica

El curs d'ètica i valors morals que serà impartit als soldats nord-americans desplegats a l'Iraq és una befa molt comparable a la cínica llegenda «ARBEIT MACHT FREI» («el treball us farà lliures») que corona l'entrada al camp d'extermini d'Auschwitch. És cruel l'enviament de soldats i és cruel l'ensenyament d'ètica o moral i posats a sumar crueltats en una espiral sense fi: qui impartirà aquests cursos entre les tropes? Militars a les ordres de Bush? Diu bé el mestre Guillem Frontera al molt receptable breviari «Bombolles de sabó»: «Només la immoralitat, en la seva altivesa, se sent capacitada per distingir el que és moral del que no ho és». I posats a elevar la injúria a codi universal de moralitat per què no enviar a l'Iraq un home experimentat en la matèria, un adalil de la llibertat com Zaplana: després del forat negre de Terra Mítica, convindran vostès que el tafur de Cartagena podria ser designat 'ex officio' professor d'ètica i moral dels marines. Sobre l'ensenyament de la moral, i posem-nos de nou seriosos, l'admirat catedràtic d'Ètica i Filosofia de la Religió Javier Sádaba es pregunta amb ironia, en el seu recomanable Diccionario de Ética, per a què «ensenyar res que no sigui supervivència controlada o èxit sense control»? I respon que, en qualsevol cas, «la pregunta clau és la de si paga la pena o no ser moral i en ella és on s'enrosca el possible ensenyament de l'ètica». Sábada qualifica de «trivials» les respostes d'algunes teories morals «perquè no prenen en consideració tota la dimensió de ser moral: compromís total, extern i intern de viure una relació de recíproc respecte i ajud entre els éssers humans». L'única lliçó de moralitat que es pot donar als soldats nord-americans és tornar-los a casa (i si tenen moral que pelegrinin, almenys un cop a la vida, a Benidorm, terra ètica per excel·lència).