Urgències

Alea jacta est que, en boca de l'enyorat Perich, volia dir: si és pel domunt, ja he donat. Ja tenim Bloc i tots els blogs de la contrada fan fum. Hi ha opinions per a tots els gusts i colors. La derrota dePP és el ciment en el qual depositen les esperances molts dels farts de perdre en les urnes, apallissats per la piconadora del 5% de la llei electoral i rematats per gràcia del senyor d'Hont. La dreta és compacta, única i amb una sola veu. L'esquerra: disgregada, plural i amb més veus que formacions, i ja és dir. L'eterna contradicció i la més grossa de les trampes: si es resol i l'esquerra es compacta, s'uneix i disciplina, ser d'esquerres tendrà la gràcia de guanyar. Però qui és d'esquerres per guanyar? Qui és mestre d'escola per ser ric, metge per tenir temps lliure, pare per no fer feina o va en bicicleta per arribar abans? Cadascú tria -o accepta les bromes del destí- i en la seva tria sempre hi van encastades les dues cares de la moneda. Només els immadurs ho volen tot i el millor de cada opció. Emprenya tenir idees i veure com els repentinats que només tenen interessos guanyen les eleccions. Talment emprenya ser un bon investigador i veure com qualsevol especulador amb menys estudis que manies (i d'aquestes: cap) arriba a final de mes sense adonar-se mentre tu t'has de preocupar pel lloguer de la casa. Però hi ha investigadors, malgrat que els sous són baixos i les seguretats inexistents. Hi ha metges, encara que un dia es temen que entre guàrdia i guàrdia els fills s'han fet massa grans. Hi ha pares i mares que tenen fills i afegeixen deures al seu viure mentre escurcen les hores més personals. I tots ells amb dubtes, cíclics o permanents, sense que aquests els facin renegar del que són i creuen.