Canvi de guàrdia

En les properes setmanes els txecs i els eslovacs celebren eleccions, i han de triar si els governs que els han dirigit durant els darrers set o vuit anys, que han aconseguit la seva entrada a la Unió Europea i que han preparat el camí per entrar a l'euro, es mereixen un altre torn al timó. Tant pel govern txec com per l'eslovac, una nova legislatura seria la seva tercera, un rècord entre els antics estats comunistes de l'est. I aquest potser serà el seu problema: els tenen molt vists. Els dos governs, si es considera l'economia txeca i eslovaca, no haurien de tenir massa problema per ser reelegits. El sou mitjà d'un txec l'any passat, per exemple, va ser d'uns 850 dòlars mensuals. Això és un trenta per cent més que el 1998, fins i tot tenint en compte el que han pujat els preus en aquest temps. El nivell de vida ha pujat per a la gran majoria dels ciutadans. Eslovàquia, per la seva part, en els darrers anys s'ha convertit en el Detroit europeu: sembla que totes les cases de cotxes del món hi han anat a construir fàbriques, aprofitant uns incentius fiscals molt bons que aquest govern ha oferit per atreure empreses estrangeres. Les cases de cotxes han creat milers de llocs de feina, més o menys estable, i han assegurat el benestar de molts pobles sencers. Ja voldríem nosaltres tenir alguna d'aquestes fàbriques segons a on. Mirant l'economia, doncs, no se'ls pot criticar els resultats. Però les enquestes indiquen que tant els txecs com els eslovacs estan disposats a canviar de governants. Un motiu és aquest del cansament. Pocs governs que han tengut des que començaren amb això de la democràcia, i han de repetir aquest tres vegades? Un altre motiu, almenys segons els partits que podrien prendre el lloc als que governen, és la política que han seguit en serveis socials. Un dels canvis inevitables de la transició d'aquests països ha estat la desaparició de molts suports estatals per a famílies i estudiants i comunitats. L'oposició ha fet campanya demanant un canvi en els serveis que s'ofereixen i en els imposts que es cobren per pagar-los, un argument que sempre agrada.