Els suïssos es modernitzen

El cap de setmana passat els suïssos varen votar a favor de crear un programa educatiu únic per a tot el país, per substituir el sistema actual, en què cada un dels 26 cantons, o regions, fa les seves normes a la mida que més li convé. En alguns cantons l'educació primària dura cinc anys, en altres dura sis. Cada regió pot variar, i varia, els idiomes estrangers obligatoris a l'escola. Les diferències fan difícil que els alumnes es puguin traslladar d'escola d'una regió a una altra sense trobar-se amb problemes d'adaptació. Fins ara no hi ha hagut cap estàndard nacional i els que advocaven aquest canvi, tots els partits polítics importants del país, deien que frenava la creació de llocs de treball i la mobilitat laboral. La teoria és que els pares no avançaven la seva carrera desplaçant-se a una altra banda del país per fer feina mentre tenien els fills escolaritzats per por de fer-los perdre un curs. Per tant els suïssos han decidit, vuit de cada deu d'ells, que cal modernitzar-se i apropar-se al model de la Unió Europea. L'harmonització, pel que es veu, és sinònim de progrés. Els que estaven en contra del canvi deien que un estàndard nacional no millorarà el nivell educatiu, sinó tot el contrari, rebaixarà el nivell general de l'educació i que aquest preu a la llarga serà més alt que el de la mobilitat. En la qüestió dels idiomes, per exemple, les decisions no seran senzilles: a Suïssa es parlen quatre idiomes distints i fins ara cada canton triava el programa de llengües segons les necessitats particulars de la regió. Al final, ben segur que arribaran a un acord per crear un estàndard nacional tan complex com el sistema antic, així són els suïssos, i els avantatges es limitaran, si és que n'hi ha, a una reducció de la burocràcia. Malgrat els referèndums, com el del cap de setmana, que fan cada sis mesos per modernitzar un detall o altre del seu país, als suïssos els queda molta feina a fer abans que no vegin el centralisme de qualsevol tipus amb bons ulls.