Carles Manera24/05/06 0:00
TW
0

La perspectiva d'una Mallorca que perd bona part dels seus referents rurals, tant físics com de caire cultural, es troba implícita en els projectes expansionistes que alimenten el PP i, malauradament, també UM. Aquesta progressió urbana suposa la vertebració d'un sistema urbà que s'expandeix en funció de l'avenç de la construcció i de l'existència gradual de serveis diversificats en un territori molt escàs, fruit de l'embranzida turística. Les dades concretes són clares: per un cantó, l'aposta per construir més ports esportius i autopistes, amb la priorització de les zones litorals -i l'oblit del Pla de Mallorca- tot facilitant els desplaçaments privats per vies considerades com a més ràpides, amb escasses orientacions envers el transport públic; per l'altra, l'eixamplament de la ciutat de Palma cap a la Serra de Tramuntana, amb l'aixecament d'infraestructures sanitàries -el nou hospital referencial- com a clars signes identificatius, la qual cosa exercirà, per molt que es digui des de l'ajuntament capitalí, una enorme pressió urbanística en el seu territori d'influència, amb accions concretes presidides per la més fosca de les opacitats, la qual cosa obre les espurnes de les sospites. Ambdós factors -infraestructures viàries i les noves urbanitzacions que s'hi vinculen- infereixen la formació de possibles connurbacions, que abastarien des de la mateixa Universitat fins a prop de Marratxí, fent una mena de «cosit» urbà: l'enllaç d'àrees considerades com a dormitoris amb espais de feina cada vegada més estesos físicament. El corol·lari d'aquesta situació previsible és l'increment poblacional i, com a derivada essencial, l'augment de la densitat. Entre d'altres problemes generats pel creixement de la construcció, es troba aquesta important externalitat de l'estrès demogràfic: actualment, la densitat se situa al voltant de les tres-centes persones per kilòmetre quadrat en plena temporada turística, una xifra que col·loca Balears en general -i Mallorca i Eivissa en particular- en el cim de les poblacions occidentals amb densitats més elevades. Contenir el creixement i aturar la destrucció territorial hauria de representar un eix cabdal d'actuació política, per tornar justament a xifres de densitat que no trastoquin allò que els ecòlegs i els economistes que tracten temes ambientals anomenen «capacitat de càrrega» d'un espai geogràfic.

Davant d'aquests escenaris inquietants, de res serveixen les bones paraules emeses pels polítics conservadors quant a la importància de créixer a Balears sense depredar els recursos naturals. Frases que generen, això sí, titulars de premsa, però que, com sempre, es troben totalment buides de contingut, si atenem els projectes que es coneixen. No existeixen teories vàlides ni al·lusions farisaiques a la sostenibilitat quan el que es planifica des del govern autonòmic és, ni més ni menys, que la desclassificació territorial per poder iniciar plans urbanitzadors a la costa nord de Mallorca, encimentar àrees d'esbarjo en forma de passeigs marítims, reducció dels espais protegits a parcs naturals, permetre l'edificació a Àrees Naturals d'Especial Interès a Eivissa i Formentera, i esperonar infraestructures viàries que resulten prou desproporcionades i que tenen altíssims costs econòmics i d'oportunitat.

Si es fan efectives totes les propostes que tenen al cap els dirigents conservadors i que nodreixen les seves corretges de transmissió envers sectors incisius de l'economia balear, estic convençut que la progressió urbana es traduirà en una realitat molt més diàfana i preocupant pel futur econòmic de Mallorca en teminis relativament breus. De poc serviran, aleshores, els missatges ben intencionats de copsar segments turístics de millor qualitat, de repensar el model terciari vers una diversificació que vagi més enllà del «sol i platja» i de plantejar un creixement que es sustenti, de manera articulada i a partir de les activitats ja existents, sobre l'augment de la productivitat, l'economia del coneixement i les noves tecnologies. La depredació del territori és el que es traspua darrere dels projectes que aprova entusiàsticament el Consell de Govern. Anam camí del model maltès. Assistim, de fet, a un plantejament urbanístic de primera magnitud, d'unes dimensions econòmiques gegantines i amb un impacte ambiental i social fora mida. Davant tot això, unes paraules fresques, amarades de sentit comú, inquietes pel futur de la nostra realitat immediata, serveixen d'assenyada reflexió. Pertanyen al savi i venerable Jean Dausset, Premi Nobel de Medicina, resident a Mallorca des de fa molts anys i Doctor Honoris Causa de la nostra universitat: «el gran públic haurà d'influir en els que prenen les decisions i que només pensen a curt termini: els polítics, àvids de vots per ser elegits, i els industrials, àvids de vendes en profit seu. D'aquesta manera es podran evitar mesures inadequades o prematures. El pes de l'opinió pública és considerable. Però l'hem d'invocar».