Depredació territorial

Davant d'aquests escenaris inquietants, de res serveixen les bones paraules emeses pels polítics conservadors quant a la importància de créixer a Balears sense depredar els recursos naturals. Frases que generen, això sí, titulars de premsa, però que, com sempre, es troben totalment buides de contingut, si atenem els projectes que es coneixen. No existeixen teories vàlides ni al·lusions farisaiques a la sostenibilitat quan el que es planifica des del govern autonòmic és, ni més ni menys, que la desclassificació territorial per poder iniciar plans urbanitzadors a la costa nord de Mallorca, encimentar àrees d'esbarjo en forma de passeigs marítims, reducció dels espais protegits a parcs naturals, permetre l'edificació a Àrees Naturals d'Especial Interès a Eivissa i Formentera, i esperonar infraestructures viàries que resulten prou desproporcionades i que tenen altíssims costs econòmics i d'oportunitat.

Si es fan efectives totes les propostes que tenen al cap els dirigents conservadors i que nodreixen les seves corretges de transmissió envers sectors incisius de l'economia balear, estic convençut que la progressió urbana es traduirà en una realitat molt més diàfana i preocupant pel futur econòmic de Mallorca en teminis relativament breus. De poc serviran, aleshores, els missatges ben intencionats de copsar segments turístics de millor qualitat, de repensar el model terciari vers una diversificació que vagi més enllà del «sol i platja» i de plantejar un creixement que es sustenti, de manera articulada i a partir de les activitats ja existents, sobre l'augment de la productivitat, l'economia del coneixement i les noves tecnologies. La depredació del territori és el que es traspua darrere dels projectes que aprova entusiàsticament el Consell de Govern. Anam camí del model maltès. Assistim, de fet, a un plantejament urbanístic de primera magnitud, d'unes dimensions econòmiques gegantines i amb un impacte ambiental i social fora mida. Davant tot això, unes paraules fresques, amarades de sentit comú, inquietes pel futur de la nostra realitat immediata, serveixen d'assenyada reflexió. Pertanyen al savi i venerable Jean Dausset, Premi Nobel de Medicina, resident a Mallorca des de fa molts anys i Doctor Honoris Causa de la nostra universitat: «el gran públic haurà d'influir en els que prenen les decisions i que només pensen a curt termini: els polítics, àvids de vots per ser elegits, i els industrials, àvids de vendes en profit seu. D'aquesta manera es podran evitar mesures inadequades o prematures. El pes de l'opinió pública és considerable. Però l'hem d'invocar».