La tropa d'informàtica

Un dels èxits televisius d'enguany, que encara no ha arribat aquí, correspon a la primera temporada -només sis capítols- d'una sèrie que ja ha esdevingut de culte entre els sectors més geeks de la informàtica (geek és una paraulota anglesa, d'aquestes intraduïbles, i que serveix per a descriure, pam endavant, pam enrere, aquelles persones que se senten fascinades, de vegades fins a l'obsessió, per àrees molt específiques del coneixement i de la imaginació). La sèrie en qüestió té per títoThe IT Crowd, és a dir, una cosa com ara «La tropa d'Informàtica» i està centrada en les aventures i desventures -molt més d'això segon- dels tres membres del departament d'informàtica d'una gran empresa situada al centre de Londres. La cap del departament no té ni la menor idea d'informàtica ni de res semblant, però se suposa que té moltes habilitats socials. Per la banda dels dos manxaires, un és un autèntic geek i l'altre és, simplement, un barrut, però tots dos tenen en comú la seva total i absoluta manca de capacitat per a relacionar-se amb els altres, ja que viuen en un món a part. De fet, en tant que l'empresa està situada en un modern edifici de vidres, amb vistes espectaculars al centre de Londres, el departament d'informàtica està ubicat en un soterrani fosc i brut, en el que vindria a ser una actualització de la dita atribuïda Plató sobre el fet que tothom necessitava els tècnics, però que ningú no s'hi volia relacionar. La escenografia està molt cuidada i la desgavellada dependència que ocupen els protagonistes de la sèrie és plena d'aclucades d'ull cap als iniciats, com per exemple tot un seguit d'ordinadors antics, alguns d'ells mítics; i també, la proliferació d'adhesius amb missatges del cantó més progressista del sector, com per exemple les de la Electronic Frontier Foundation, o la que assegura que fer servir el format mp3 no és un crim. Hi ha, per altra banda, alguns gags antològics, entre els quals cal destacar la resposta habitual que fan al telèfon d'assistència als usuaris: Heu provat d'apagar i tornar a posar en marxa?, Està endollat?, Està en marxa?, són les preguntes habituals i amb aquest ordre i, els puc assegurar que en els sis episodis encara no han passat de la tercera, ja que el problema ha quedat arreglat abans d'arribar a la quarta. Ja poden endevinar que m'he divertit molt amb aquesta sèrie, el coneixement de la qual m'ha arribat per un mètode tan poc geek com és el boca-orella, tot i que, sigui dit de passada, els episodis m'han arribat a través de les xarxes d'intercanvi p2p. De fet, n'hi ha que diuen que, per ventura, aquest sigui un dels secrets de l'èxit aclaparador que ha tingut la sèrie i és que els productors varen tenir la increïble visió de penjar-los a la xarxa per tal que poguessin ser descarregats de forma gratuïta una setmana abans de la seva emissió. En principi aquestes descàrregues només estaven previstes per tal que es poguessin fer des d'Anglaterra, però ja se sap que això de la xarxa no té fronteres. Per altra banda, al costat d'aquest encert de posar-ho a la xarxa, els productors varen cometre el greu error de fer servir un format privatiu, error que ha estat convenientment corregit pels usuaris, ensems que han mostrat també el poder de la xarxa en detallets com, per exemple, subtitular -de forma molt professional- tots els episodis per a aquells que tinguin dificultats amb l'anglès. Així que ja el veuen, aquesta sèrie de televisió sobre la tropa d'informàtica du camí de convertir-se en un referent d'una nova forma de promocionar programes de televisió, com és la seva distribució prèvia a través d'Internet. Diuen que una cadena estatal ha comprat els drets d'aquesta sèrie i, vist l'efecte produït, no és gens agosarat afirmar que l'èxit està assegurat, atesa l'expectació generada. Que els farà riure està garantit, ara el que no em queda clar és si tothom podrà captar les moltes ironies fines iniciàtiques que van deixant caure aquí i allà, paga la pena fer el petit esforç d'arribar-hi perquè, al capdavall, tot forma part de la cultura dels nostres dies i, com molt bé retrata la sèrie, no podem viure sense ells, però al mateix temps els tenim confinats als soterranis més foscs. Segur que Plató no podria estalviar-se un somriure de satisfacció en veure la persistència de la seva afirmació.