Provincianisme

És evident que a les Balears hi ha dues actituds polítiques absolutament divergents. Una primera actitud seria la de la dignitat, la d'aquelles persones que consideren que les institucions pròpies són importants i fonamentals, que això de l'autonomia no és una simple descentralització administrativa, sinó la recuperació d'un autogovern per part d'un ens que -li diguem nació o nacionalitat històrica- té transcendència política. Per a les persones situades en aquesta primera actitud hi ha comportaments que no es poden entendre. Per exemple, no es poden entendre aquestes ganes boges de fugir a un càrrec a Madrid i deixar la presidència de la comunitat. No es pot entendre la manca de projecte ni la submissió de les iniciatives a les conveniències electorals estatals, encara que aquesta submissió perjudiqui els ciutadans del propi territori. Hi ha, però, una segona actitud que seria la del provincianisme. La d'aquelles persones que consideren que això no és més que una província de segona que no mereix massa respecte ni sacrifici. La gent situada en aquesta segona òrbita pensen el contrari dels anteriors. Bé, fins aquí res que no sabéssim. Aleshores us demanareu a què ve tot això. Idò ve arran del nomenament del Sr. Joan Mesquida com a Director General de la Guàrdia Civil. Lògicament, no tenc res en contra del Sr. Mesquida i em sembla perfecte que hagi assolit aquest càrrec. El que no em sembla normal és el ressò que el nomenament ha tengut a la premsa balear. L'única explicació plausible del desplegament informatiu al voltant del nomenament, la trob en aquesta actitud provincianista tan estesa a les nostres contrades. No ens enganem: per a les Balears l'interès d'aquest nomenament és bastant relatiu. L'espai de notícies ocupat per l'esdeveniment és desproporcionat a la seva repercussió real. I què explica aquesta desproporció? Doncs, a la meva manera de veure-ho, l'explicació està en aquesta distorsió generada per un provincianisme inoculat durant segles. Hi ha hagut nomenaments de consellers del nostre govern que segur que no han rebut aquesta atenció mediàtica. Hi ha propostes legislatives, com la mateixa llei del sòl, que passen desapercebudes més enllà de quatres notes. Moltes vegades s'acusa els polítics de parlar de temes que no interessen a la ciutadania. El quart poder balear, però, també hauria de reflexionar sobre la priorització de notícies que fa. N'hi ha que diuen que això no és país, sinó una pallissa! I molts d'elements de la realitat els donen la raó. Lògicament, en la meva opinió, és un problema de trobar l'equilibri. No vol dir que el nomenament no sigui notícia, el tema és la desproporció i allò que explica la desproporció. Sempre s'ha dit que era tota una paradoxa que el govern autonòmic anàs a parar a les forces polítiques i socials que no en volien, d'autogovern. Segurament aquí hi ha una altra justificació cabdal per justificar la irrellevància que donam als nostres responsables públics. La veritat, però, és que mentre no acabem amb aquesta xacra que és el provincianisme, no construirem un país sòlid ni unes institucions eficaces i valorades pel conjunt de la societat. Mentre ni els polítics ni els periodistes no es creguin mínimament això de l'autogovern ja en podrem fer, de reformes estatutàries. Molts de pics ens pensam que l'autogovern és una qüestió de poder, de competències i finançament; i abans que això, hi ha un element intangible però necessari, i aquest element intangible però necessari és la voluntat. Sense voluntat, sense autoconvenciment, sense dignitat, hi pot haver província però no hi pot haver autogovern de bon i de veres. Una de les grans qualitats del President Pujol era la recerca de prestigi, prestigi per a la Generalitat i per al càrrec. Aquí això no es dóna, i no es dóna no només pels polítics, sinó perquè en conjunt gran part del poble i dels creadors d'opinió estan ancorats en aquest provincianisme paralitzador que de tant en tant es manifesta amb tota la seva intensitat.