Agunes persones no s'adonen mentre van trepitjant a tort i a dret, d'altres entren i surten de la vida sense alterar gaire les coses. Fan la seva i ho deixen tot com ho han trobat. Pel seu respecte cap al proïsme i per la capacitat de mimetitzar-se en aquest món tan complicat, en la seva absència, solen ser les més enyorades. A l'altre extrem hi són aquells o aquelles que pretenen afectar tot terreny recorregut i no suporten passar desapercebuts.
La senyora que volta per la llibreria és una dona de gran estatura i molt ben vestida, la seva presència no passa per alt i per ratificar-ho quan ha entrat amb veu potent i molt alta ha interromput dues clientes que consultaven amb el llibreter una fitxa a l'ordinador. Un cop la interrupció s'ha executat i sense deixar de voltar i caminar dintre de la botiga, com recitant de memòria i sense mirar-nos, ha anat dient títols d'autoajuda i de superació personal. Avui dia aquests temes empastifen qualsevol botiga, però a no ser d'una especialització, a les llibreries es solen trobar, només, les novetats del moment. Quan corresponen a títols més antics, s'han de comanar.
Les altres clientes i un senyor que ha entrat després, han començat a indignar-se en comprovar que no hi havia intenció d'acabar la lletania. S'han adonat que el sol hauria sortit només per ella. «Faci el favor de comprovar-ho a l'ordinador», ha ordenat la senyora, no fiant-se de l'stock memoritzable del llibreter. Bastant típica la imatge de seriositat que aporta qualsevol comerç amb una terminal per culejar quatre tecles i anunciar un resultat qualsevol. Sembla que doni més garantia a segons quines persones la informació que ofereix una màquina, que al cap i a la fi, molts cops fa que el resultat final sigui, el que nosaltres diguem. Els turistes ho tenen ben clar, també. Si cobres un plànol de Palma (de dos euros) i ho fas manual, no estan tranquils i creuen que els has estafat, fins que no piques a l'ordinador i es concentren seriosament a l'espera del que digui la màquina. Amb el temps, i cada dia més, es confirmarà com a àrbitre (en tots els àmbits) de les parts implicades de qualsevol transacció, canvi o relació entre els humans i aquests esdevindran el darrer mot del credo.
«Això no pot ser, que aquest títol no surti, és importantíssim. No me digui que no coneix el Boby Truth, pareix mentida... però si és el mateix que va escriure... No pot ser que no surti a l'ordinador. Vostè no ho ha escrit bé: B-O-B-Y T-R-U-T-H». El client que esperava ha marxat, i les altres dues al·lotes ja comencen a posar mala cara, mentre fullegen i s'entretenen amb el darrer Maitena de l'aparador.
La nostra clienta segueix sense aturar de parlar fins que demana recomanació d'alguna novetat «però que m'enganxi» mentre el llibreter intenta correspondre a la seva demanda, ella simplement no escolta, té l'esguard i el cap en un altre lloc. El botiguer es queda parlant sol (i amb un ventall de títols a la mà) i mentre torna al taulell, la senyora es treu un paperet de la seva bossa i ens dicta la seva comanda amb seguretat, però amb la boca petita que ningú la senti: «El arte del enamoramiento. Tácticas para encontrar pareja». Amb l'índex m'assenyala una altra obra mestra que es diu «Cómo relacionarse con los demás sin dejar de ser tu misma». Mentre prenc nota de la comanda i veig com les altres dues al·lotes escampen definitivament, dibuixant una roda a l'aire com que «ja tornaran», el meu cervelló em sugereix un títol que encara no existeix: «És fácil dejar de joder, si sabes cómo». Curiosament només seria traducció castellana. D'autor anglosaxó, se suposa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.