Les mesures d'emergència de França

Potser és encara molt prest per passar comptes sobre les iniciatives que ha pres el govern francès per evitar una repetició de les batalles de carrer que hi va haver l'any passat, en què els joves de les comunitats d'immigrants a les grans ciutats protestaren la manca d'oportunitats que tenien. Però han passat sis mesos des del gran discurs de Jacques Chirac, en què va detallar tot un seguit d'accions que es prendrien per millorar la vida de les barriades. I segons les xifres del govern, han progressat molt. Havien identificat 750 zones urbanes degradades on es necessitava ajuda per donar una sortida als menors de 25 anys. En totes aquestes àrees s'han identificat uns 160 mil joves que no tenen feina o els falten estudis i el suport necessari per establir-se en la vida. Segons el govern de París, la promesa de parlar cara a cara amb cada un d'aquests per oferir-los ajuda, un projecte ambiciós i únic en els experiments d'enginyeria social, està molt avançat: els serveis socials i d'educació han entrevistat 120 mil d'aquests joves. A uns cinquanta mil d'aquests se'ls ha oferit o una feina o un curs de formació per llavors poder anar a cercar treball. Altres vint mil han rebut una proposta d'inserció laboral, un contracte que els permet aprendre i treballar al mateix temps. S'han identificat més de vint mil joves que no estaven inscrits en cap dels serveis que els podrien ajudar. Aquesta mesura, la d'oferir una solució personalitzada a tots els joves que necessiten ajuda, ha estat espectacular. Ara bé, algunes de les associacions benèfiques que treballen en aquest camp diuen que la feina feta es perdrà si només es dóna una entrevista i una oferta de feina a aquests joves. L'únic que els pot ajudar és un suport continu, una infraestructura de serveis que els obri el camí durant uns quants anys. Acusen el govern de maquillar el problema de l'aïllament social dels que es troben marginats del mercat laboral i de formació. Potser tenen raó, però els polítics poques vegades tenen la voluntat, ni volen comprometre els recursos a llarg termini, per planificar deu anys de feina. Malgrat les bones intencions i les xifres tan impressionants de les mesures d'emergència del govern, els resultats que comptaran ben segur seran les que puguin aconseguir les ONG i alguna branca dels serveis socials mes eficaços.