Els volem i no els volem

A Alemanya han decidit que els estrangers que demanin la nacionalitat alemanya hauran de passar un examen. Hauran de demostrar que més o menys dominen l'idioma i que coneixen els 'valors' de la societat que els ha d'acollir. És un d'aquells projectes que s'espera que resoldran molts problemes. Segons qui pensa que la nova norma, aprovada el cap de setmana pels governs de les setze regions autònomes del país, les Lander, acabarà amb els immigrants que no parlen bé l'alemany després de trenta anys de viure a Alemanya. Altres pensen que això ajudarà a evitar la formació de més terroristes entre la comunitat immigrant. Alguns pensen que el sistema nou, que permet obtenir el passaport alemany en sis anys en lloc dels vuit anys habituals, ajudarà a atreure mà d'obra especialitzada, com informàtics, que vulguin immigrar a Europa. I tothom espera que la integració dels forans serà un fet inevitable quan els que arribin i vulguin quedar hagin de passar per les aules i saber què és Alemanya i què s'espera de la gent de fora. Ara bé, tantes coses s'esperen d'aquest nou sistema que sembla ja estar condemnat al fracàs. Com pot funcionar per a tothom. Experiències anteriors indiquen que el més probable és que no acabi de ser el que imaginava ningú. Els que no han estat incapaços d'aprendre l'idioma en trenta anys no l'aprendran ara. I què faran? Els enviaran a ca seva després de tants anys? També està demostrat que un coneixement dels valors socials europeus no evita que un jove es radicalitzi. Osama bin Laden va estudiar anglès a Oxford i molts dels seus adeptes europeus han passat tota l'educació a escoles europees. És dubtós que atregui mà d'obra especialitzada: un programa del 1991 que oferia incentius i un procés administratiu molt més simple a informàtics del tercer món ha fracassat, segons les estadístiques del govern. Serà simplement una altra passa en la recerca d'una solució per a la contradicció que tots vivim: volem mantenir el nostre ritme de vida i per fer això necessitam mà d'obra de fora, però no volem viure devora gent que no sigui com nosaltres.