El morat de José María Rodríguez

Seria excessiu demanar a José María Rodríguez que l'uniforme de la futura policia autonòmica -què deia al PP al respecte, fa un temps?- no causi un impacte paisatgístic torbador? Seria un abús demanar-li que els uniformes no siguin motiu d'escarni o de befa, que dificultarien la relació del poble amb els agents de l'autoritat? Després de l'estrident experiència dels cotxes policials, l'exacerbació del cromatisme simbòlic s'hauria d'evitar curosament. Si el senyor Rodríguez fos tan amable de tenir en compte que sempre havíem estat un poble discret i empegueïdor, i que només sortien d'aquest quadre els xarlatans, és ben segur que entendria la necessitat de reflexionar sobre els beneficis que, a la imatge de la policia autonòmica, aportaria un ideal de neutralitat cromàtica. Des de la famosa imprecació de don Miguel de Unamuno sobre els llevantins i l'estètica, una fama injusta, no totalment mancada de fonament, persegueix la imagineria relacionada amb el Regne de València. Injusta perquè no es poden posar en el mateix cove les emocions que generen Renau, Alfaro, J.F. Mira o Josep Piera i les que generen alguns himnes i/o peces hímniques. D'aquesta segona estètica, de banalitat devastadora, se n'han nodrit culturalment molts de llevantins, no tots residents en el Regne. Els que ens han tocat a Mallorca, no han tengut massa dificultats per expandir-la, tota vegada que expressa una temperatura moral turbulenta, compartida per bona part de l'autoritat regional. En fi, esperem que el nou uniforme no signifiqui la definitiva bananització (de banana) d'un país de gent tradicionalment contenguda.