La disbauxa del PSM

El PSM és un partit que si no existís s'hauria d'inventar. Representa un dels sectors de la nostra societat que té les idees més clares. Una gent que estima el país, la seva cultura i el seu medi natural i que ho vol defensar des d'un posicionament clarament progressista i de justícia social. És un sector que en aquests moments és minoritari al si de la nostra societat, però no tant com a alguns els agradaria i que, a més a més, no té el perquè ser-ho sempre. I, siguin pocs o molts, es mereixen una opció política que els representi, que dugui les seves idees als ajuntaments, al Parlament i a totes les institucions enllà on es pugui. I aquesta opció política semblava que existia fins fa ben poc. Però ara n'hi ha que fan tot el possible per transmetre a l'opinió pública la sensació que el PSM està en procés de desintegració, que no existeix un sol partit, sinó dos i que, a més a més, estan obertament enfrontats i no són capaços d'entendre's de cap de les maneres. I això pot ser fatal a un any vista de les eleccions autonòmiques i municipals.

Jo comprenc perfectament que dins qualsevol organització democràtica hi pugui haver posicionaments diferents, no gaire en els objectius a assolir, ja que el simple fet d'afiliar-t'hi ja suposa la seva acceptació, però molts més en les estratègies i tàctiques que s'han de seguir per aconseguir-los. Però cal anar molt vius que aquestes discrepàncies no arribin a perjudicar les possibilitats d'assoliment de les fites plantejades. I això sembla que és el que els està passant als nacionalistes d'esquerra.

És absurd i suïcida entrar en una guerra fratricida quan només manca un any per a la propera cita amb les urnes. Si l'electorat percep un partit desunit, no el votarà. I si es gasten les forces en les lluites internes, les ferides que es facin encara no hauran pogut posar crostera quan arribi el moment decisiu.

Cal un poc de seny i pensar amb el cap. El candidat per a les eleccions autonòmiques ja està elegit: és en Mateu Crespí. Ara, el que cal és un congrés tranquil, amb una sola candidatura que servesqui per crear un equip per catapultar el candidat cap a uns bons resultats. No és el moment de reobrir vells debats que ja varen quedar tancats al seu moment. Només després de les eleccions, amb tot el temps del món, es poden tornar a plantejar les diferències estratègiques i mirar de consensuar-les. Ara no hi ha temps. Cal, per tant, la retirada immediata de la candidatura de Biel Barceló i la seva integració a la llista de suport a Mateu Crespí.

Si es fa així, si tothom empeny cap allà mateix, augur unes perspectives molt millors que les que les parts interessades filtren de suposades enquestes preelectorals que ningú no ha fetes públiques.

Els votants del PSM existeixen. I hi ha un nucli de fidels força important que només esperen que se'ls presenti una opció clara i única per votar-la. Ara toca als polítics no malbaratar aquest capital humà i oferir-los el que demanen. Després de les eleccions, ja plantejaran el que sigui. Ara no toca.

Jaume Lladó, professor