De xifres, sense xifres

Sé que guanyaria una imatge d'autoritat -que ara mateix m'és negada- si acompanyàs els comentaris d'aritmètiques dades. Però ja ho veis: em present davant voltros talment fos indocumentat, la qual cosa no és gaire greu -la veritat- si hem de fer cas a la quantitat de «documentats» que fan ballar les xifres al so de les conveniències. Així que, tot i professar respecte per les xifres i tenir-les en genèrica consideració a l'hora d'escriure, no faré l'esforç de recercar-les. Facem un poc de memòria i veurem com en els darrers mesos les planes dels diaris s'omplen d'un degotís de males dades o, per ser més precís, de dades que no es corresponen amb l'eufòria d'èxit retrobat que destil·la o pretén destil·lar el govern del senyor Matas. Des de la darrera, d'avui mateix, que ens situa a la coa decreixement econòmic fins a les baixes dades d'entrades de visitants d'aquest hivern, passant per la definitòria davallada de la matriculació de cotxes (que jo salut amb alegria però no crec que el president opini igual) o l'efecte desolador detot inclòs, que ha convertit terrasses de bars i restaurants en paisatges de buidor desconeguda, per no parlar de les males temporades que reconeixen els comerciants... i així, un enfilall. Dels èxits terapèutics de la Targeta Verda, en parlarem dades a la mà, si és que fes falta per arrodonir la befa. Llevonses, l'encariment de l'habitatge: l'endeutament familiar assoleixen la categoria de terrorisme hipotecari, amb el crèdit-pegellida aferrat sempre als baixos i a punt d'esclatar a la mínima sacsejada, i les famílies de les illes ho passen magre per arribar a fi de mes.