Vivim en un país on poques coses ens impressionen i les que precisament ens escandalitzen són per la seva ingenuïtat i legalitat. Qui no ha anant a un sopar amb amics o coneguts i no ha sentit com el llest de la taula bravejava de la darrera argúcia per defraudar l'Administració, la comunitat de veïnats, la feina... Tot això amb la connivència d'una classe política que fa el mateix i, a més, compta amb la protecció de la recta justícia. D'aquesta manera les coses es comencen a donar per suposat i tothom fa el que pot: des de llogar en negre, fingir separacions o una minusvalidesa per entrar el fill a l'escola concertada de torn, declarar només una part del sou, no cobrar mai IVA, anar dos al gimnàs amb una sola quota, treure bitllets a nom d'un resident per un amic de la península, veure un canal privat amb una tarja falsificada... I si seguíssim segurament ens donaria per un parell d'articles.

Són petites trampes que ja ni valoram com a tals perquè és la normalitat del dia a dia. Així un senyor aparentment respectable pot comentar en un bar cèntric de Palma que la seva filla és a Itàlia de vacances perquè ha cobrat la beca universitària. Evidentment, el senyor en qüestió, com a empresari que és, declara a Hisenda el que vol i això li permet gaudir de les ajudes d'un Estat que ell es nega a mantenir. D'això a l'escàndol de la dona del torero d'Ubrique no hi ha res perquè és, pràcticament, el mateix, només que en aquest cas és un personatge de la premsa rosa i el show mediàtic ja està servit.

Però per irregularitats i il·legalitats no cal anar gaire enfora, aquí les tenim de tot color i pelatge. Cada dia un Ajuntament obri el seu clavegueram i descobrim que per fer-se ric no es necessiten gaires llums, basta amb poques manies i socis adequats. Si analitzam tots els casos des de Sineu a Marbella passant per Montuïri i amb aturada per tota la resta de municipis de Mallorca o Eivissa ens trobam que la resta de mortals, aquests que sí mantenen l'Administració i el suposat Estat del benestar, no només ho sospitava sinó que ho veia bastant evident. El sentit comú ens diu que d'un sou i de l'estalvi no neixen grans fortunes. Llàstima que qui té el deure de vetllar l'actuació dels ciutadans no tengui el mínim sentit comú i s'escudi en absurdes burocràcies per justificar la seva connivència. Vista la revolució social que hi ha a França, estic per pensar que sempre ens restarà París.