Escasses alternatives

Són petites trampes que ja ni valoram com a tals perquè és la normalitat del dia a dia. Així un senyor aparentment respectable pot comentar en un bar cèntric de Palma que la seva filla és a Itàlia de vacances perquè ha cobrat la beca universitària. Evidentment, el senyor en qüestió, com a empresari que és, declara a Hisenda el que vol i això li permet gaudir de les ajudes d'un Estat que ell es nega a mantenir. D'això a l'escàndol de la dona del torero d'Ubrique no hi ha res perquè és, pràcticament, el mateix, només que en aquest cas és un personatge de la premsa rosa i el show mediàtic ja està servit.

Però per irregularitats i il·legalitats no cal anar gaire enfora, aquí les tenim de tot color i pelatge. Cada dia un Ajuntament obri el seu clavegueram i descobrim que per fer-se ric no es necessiten gaires llums, basta amb poques manies i socis adequats. Si analitzam tots els casos des de Sineu a Marbella passant per Montuïri i amb aturada per tota la resta de municipis de Mallorca o Eivissa ens trobam que la resta de mortals, aquests que sí mantenen l'Administració i el suposat Estat del benestar, no només ho sospitava sinó que ho veia bastant evident. El sentit comú ens diu que d'un sou i de l'estalvi no neixen grans fortunes. Llàstima que qui té el deure de vetllar l'actuació dels ciutadans no tengui el mínim sentit comú i s'escudi en absurdes burocràcies per justificar la seva connivència. Vista la revolució social que hi ha a França, estic per pensar que sempre ens restarà París.