La impunitat

Està vist que les setmanes i mesos enrere de polèmica entorn de l'Estatut de Catalunya han estat un «no res» comparat amb el nostre futur. De moment, Zapatero no ha perdut el temps i ha optat per un solvent i astut Rubalcaba per fer front a un procés de negociació amb ETA molt difícil. La dreta ja s'ha posat una mica més nerviosa perquè saben que la cosa ha canviat de manera radical. De fet, no s'amaguen d'expressar públicament les reticències i la poca confiança que els inspira el químic i, per altra banda, la tristesa per la partida de Bono, pràcticament un dels seus. I és que com diu la cançó «quan un amic se'n va...». Entre tant moviment, acomiadaments emotius, besades, felicitacions i bones paraules queda diluïda l'estranya sortida d'una Ministra el dia després de l'aprovació de l'enèsima Llei d'Educació. Tal vegada, hagués estat més intel·ligent, o com a mínim més eficaç, cessar-la abans i arribar amb un consens polític amb un tema tan bàsic. Ara ens haurem de «menjar» una altra llei fins que arribi el de torn i ens canviï de nou les regles del joc. Després es queixen del desencís dels docents.