Kika Rodríguez08/04/06 0:00
TW
0

Està vist que les setmanes i mesos enrere de polèmica entorn de l'Estatut de Catalunya han estat un «no res» comparat amb el nostre futur. De moment, Zapatero no ha perdut el temps i ha optat per un solvent i astut Rubalcaba per fer front a un procés de negociació amb ETA molt difícil. La dreta ja s'ha posat una mica més nerviosa perquè saben que la cosa ha canviat de manera radical. De fet, no s'amaguen d'expressar públicament les reticències i la poca confiança que els inspira el químic i, per altra banda, la tristesa per la partida de Bono, pràcticament un dels seus. I és que com diu la cançó «quan un amic se'n va...». Entre tant moviment, acomiadaments emotius, besades, felicitacions i bones paraules queda diluïda l'estranya sortida d'una Ministra el dia després de l'aprovació de l'enèsima Llei d'Educació. Tal vegada, hagués estat més intel·ligent, o com a mínim més eficaç, cessar-la abans i arribar amb un consens polític amb un tema tan bàsic. Ara ens haurem de «menjar» una altra llei fins que arribi el de torn i ens canviï de nou les regles del joc. Després es queixen del desencís dels docents.

Però per molt mogut que estigui l'àmbit polític a Madrid, a Balears els ciutadans d'aquest país caciquil no podem deixar de mirar amb certa esperança cap a Marbella. Personatges que ara ocupen les presons ens són tan familiars que els sentim ja com a nostres. De fet, el col·leccionista de caps d'animals i quadres de Miró -estranya associació- va ampliar el seu patrimoni amb unes «casetes discretes» d'un indret del municipi de Santanyí. Ni la prohibició de fer obres durant els mesos d'estiu en zones turístiques va impedir que l'ara caigut regidor d'Urbanisme de Marbella unís les seves dues propietats. I és que quan un puja tan a dalt arriba a perdre no només l'oremus sinó les maneres, és a dir, deixa de tenir cura, es creu intocable. L'exemple aquí el vàrem tenir amb el túnel de Sóller i vist ara Marbella això ens sembla una nimietat. L'única esperança que ens resta és esperar, amb paciència i una canya, que tots «els Roques» de Mallorca, Eivissa... vagin passant per davant els jutjats. La impunitat, fins i tot a Marbella, València, Múrcia i les Illes Balears, té un termini de venciment.