Les tres cotilles

Reduïts els «militars troglodites» (en terminologia deNew York Times) a la folklòrica expressió, ens queda l'esperança de veure ETA abandonar definitivament les armes i l'Església Catòlica dedicar-se als seus quefers amb el patrocini dels seus afectes. Llevonses, podrem decidir com volem viure com a ciutadans sense tuteles obligades. És necessari recordar-ho: la palpada Transició es va fer sota custòdia i amenaça de militars franquistes, que feien tremolar els seus sabres i les nostres cames, de terroristes justiciers, que es declararen portadors de l'exclusiva veritat amb bombes mentre ens convertien a tots en objectius, i de bisbes panxacontents, encabotats a fer-nos veure la llum a força d'aplicar-nos el focus als ulls. Si, des de la llei, sabem administrar el tàcit reconeixement de la derrota, implícit en la declaració d'alto el foc permanent, sense cercar la revenja ni la humiliació, haurem aconseguit, entre tots, fer desaparèixer una de les cotilles que ens impedien la llibertat que han gaudit els demés estats europeus. Ens quedarà revisar eConcordat i tornar la religió a l'àmbit que li pertany, ni més ni menys que com està en els països del nostre entorn. Així ens arribarà el moment del debat de les idees, de la majoria d'edat ciutadana, del joc democràtic de les majories sense rebutjar el consens amb les minories: serem el que volguem ser i no el que ens han deixat, esmunyint-nos per les encletxes d'aquestes tres cotilles. La Constitució del 78 no recull la voluntat dels espanyols sinó un joc de possibilismes i equilibris entre el que volíem i el que volien els «imposadors». Per tant, seria un bon moment per fer-ne una altra, la que correspondria a un estat democràtic sense tuteles heretades.