Circula per Internet un fulletó amb el títol «El Diario de la Memoria» que recull diferents informacions i opinions sobre les negociacions que el Govern Aznar va mantenir, cap als anys 1997-1999, amb una ETA a la qual el president va arribar a anomenar «Moviment d'Alliberament Basc». El fulletó és anònim, cosa que no m'impedeix un reconeixement de la bona feina de recuperació d'informació que n'han fet els autors. Té format de diari i duu com a titular unes declaracions de José María Aznar, de 3 de març de 1998, que sintetitzen bé el contingut dels cinc fulls: «Si los terroristas dejan las armas sabré ser generoso».
La lectura del «Diario de la Memoria» posa de manifest, una vegada més, com les hemeroteques són enemigues dels que opten per manipular i intoxicar. Davant un PP amb una estratègia d'oposició frontal a la política antiterrorista del govern espanyol, podem retreure les dates i el lloc de les reunions i els noms dels representants de José María Aznar a les negociacions amb ETA: Zurich, 1999, Javier Zarzalejos, Ricardo Martí Fluxá i Pedro Arriola. Allò que es negociava no era altra cosa, en termes generals, que el que deu negociar ara el govern Zapatero: pau per beneficis penitenciaris. El plantejament del govern actual, davant el qual el PP fa retronar les acusacions de rendició davant els terroristes («Zapatero está en manos de la ETA»), no és diferent del que va tenir Aznar llavors.
Criden l'atenció, especialment, algunes editorials i alguns articles d'opinió recollits al fulletó. El 4 de novembre de 1998 El Mundo aplaudia els intents negociadors del llavors president amb un editorial titulat, de manera ben contundent, «Otro valiente paso de Aznar hacia la paz». El novembre de 1997, Ricardo Martí Fluxá, declarava que el procés serà llarg, i que «no podrá haber nunca ni vencedores ni vencidos», la mateixa frase que recollia una moció del Parlament Basc i que el PP considerava poc menys que apologia del terrorisme. La joia (per venir de qui ve) és un article de Federico Jiménez Losantos: «convendría no apresurarse en los trámites y contar con los inevitables retrocesos y tiempos muertos de lo que de una manera u otra será negociación».
Si voleu més detalls, teclejau «El Diario de la Memoria» en un cercador d'Internet i el tendreu. El PP queda desemmascarat. Les seves invectives contra la política antiterrorista del govern espanyol llueixen al sol de la veritat com el que són: hipocresia. El PP s'apunta al negacionisme, i mira d'arrencar pàgines de la història més recent perquè li convé en l'estratègia de furgar en les ferides de la violència d'ETA i treure'n profit electoral.
Irresponsabilitat, a més d'hipocresia: quan tenim al davant l'expectativa d'un final de la violència respectuós amb l'estat de dret i amb el dolor de les víctimes, els escarafalls ultraespanyolistes són simple renou de confrontació. José María Aznar va tornar a parlar, fa poques setmanes, del perill de balcanització d'Espanya, en un exemple de manual de llenguatge performatiu, és a dir, de llenguatge que no descriu una realitat sinó que la crea. El PP, amb deu milions de votants, actua al dictat d'un predicador radiofònic d'extrema dreta que cada matí fa sonar la música de l'enfrontament civil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.