El consum de territori agrari a Mallorca s'ha disparat fins a uns límits que sobrepassen qualsevol sostenibilitat. Les ocupacions de caràcter residencial, industrial, turístic o d'oci, cerquen els terrenys millors, ben comunicats, propers a les ciutats i viles. I, com és lògic, al llarg de la història aquests són els terrenys on s'han format els millors paisatges agraris. Sense dubte, l'ocupació accelerada d'aquests espais repercutirà en una reducció enorme del catàleg paisatgístic mallorquí (desaparició del paisatge d'horta del pla de Ciutat i de Campos, alteració dels paisatges d'ametlerar i garroverar, reducció dels camps de cereals a la mínima expressió...).
Un cop d'ull a la premsa de les darreres setmanes no pot ser més aborronador: ampliació del polígon industrial de Manacor (110.000 metres quadrats), brutal operació de Son Real (amb golf i hotel de luxe), nou polígon de Son Gall de Llucmajor (150.000 metres quadrats), els nous golfs que sembla que «necessita» Manacor, el polígon de serveis de Son Llebre al Pla de na Tesa (300.000 metres quadrats), el zoològic de Son Sant Martí a Muro, la fantàstica operació d'Aqua Màgica sobre 350.000 metres quadrats, el polo i l'hotel de luxe de Sa Torre de Llucmajor amb uns 200.000 metres quadrats... Les dades esfereïdores de l'estudi de Macià Blàzquez -l'urbanisme i l'asfalt creixen a Mallorca a un ritme de dues hectàrees per dia- es poden quedar curtes aviat.
Té cap límit aquesta ocupació dels espais agraris? No ho sembla. Ni el mercat ni les institucions -que estan autoritzant noves implantacions sense més criteri que la conveniència dels urbanitzadors- no han definit cap sostre a aquesta expansió. Sembla que l'únic límit és l'espai físic: en arribar a la mar ja no es pot avançar més.
El disseny de parcs temàtics, camps de golf i de polo, centres d'atraccions i les noves propostes d'oci que es van plantejant, en aquesta estratègia de posada en valor urbanístic del sòl agrari de l'illa, són un símptoma de l'escàs nivell cultural de la nostra societat i de la seva manca d'intenció de valoritzar els seus propis recursos. El paisatge, la tradició o la cultura no juguen cap paper en aquestes propostes expansives que ens van bombejant cada dia els promotors, d'acord amb les institucions.
Mentre que seria lògic crear un gran ecomuseu on el paisatge es lligàs amb les formes tradicionals del seu aprofitament, sembla que volem crear zoos i safaris de fauna exòtica. Ni per a especular tenim imaginació. I les noves idees -reiteració un cop i un altre de les de sempre- de cada cop són més agressives.
Els pioners del turisme illenc varen tenir una visió més sensata, i incomparablement més lúcida, que la d'aquests promotors. Prova d'això és que les seves propostes, tant empresarials com d'infraestructures, han sobreviscut a la bàrbarie contemporània: el tren de Sóller, el tramvia del port, el Gran Hotel, les carreteres de cornisa d'Andratx a Pollença, la carretera de sa Calobra i de Formentor, els aprofitaments turístics de les coves dels Hams i del Drac... Sembla que a la nostra època no hi ha espai ni per al paisatge, ni per a la cultura, ni per a la història.
Però això no tendria perquè ser així. Almenys no tendria perquè ser sols així. Hi podria haver un espai per a propostes de caràcter turístic i d'oci més lligades a les nostres arrels i, per tant, capaces de promoure un desenvolupament més sostenible. L'èxit popular de l'obertura de ses Fonts Ufanes de Campanet ens demostra que hi ha una població amb ganes de conèixer i de viure la natura. La bona acceptació de les «Agrorutes del bon gust» demostra que un treball ben fet té possibilitats d'èxit.
Les nostres institucions podrien promoure i cercar inversió privada per a valoritzar elements que contribueixen a sostenir el territori i no a desfer-lo. S'haurien de restaurar tafones i olivars, promoure centres de transformació i d'interpretació de l'ametlerar i l'ametla de Mallorca, crear centres de selecció dels animals de raça autòctona, donar suport als camps experimentals de Son Mut, potenciar jardins botànics o donar a conèixer les col·leccions d'arbres de la Granja de Palma i de sa Canova de sa Pobla. Per ventura, si l'administració donàs exemple, la societat li aniria darrere.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.