La salut, dret gratificant

Nom Miquel Àngel i m'ajuda com el que més, però un bon dia la seva columna vertebral es va rebel·lar, supòs que per fer la guixa a la dinàmica del nostre replet i estimat centre marginal.

Aquí començà el calvari del nostre col·laborador, pastilles que consolaven menys que un para-nostro, esperes a urgències més llargues que la Quaresma, etc. i vet aquí que vaig pensar en l'Hospital General, existeix? L'han reconvertit en un hotel per a Turisme del tot inclòs? Idò no! El fet és que l'Hospital encara és viu i els professionals (en el nostre cas, el Dr.Ginard de Traumatologia) pareix ésser que segueixen estimant els malalts, per això pens que donar les gràcies als que fan possible que l'Hospital General es mantingui viu, és de persones agraïdes.

No oblidem que la salut a més d'un dret és una necessitat de qualsevol classe social, però si àdhuc afecta un col·laborador els problemes creixen en detriment dels més dèbils. Així que gràcies per cuidar aquells que fan possible que el món sigui cada dia una mica més habitable.

Jaume Santandreu i Sureda. Can Gazà.