Decisió fàcil, molt fàcil

TW
0

Sé del cert que la majoria de voltros sou d'aquells que sempre tenen una bona oportunitat per perdre una bona oportunitat de doblers especulatius. Com jo, som molts els que hem dit, més d'una vegada (la reiteració és important per demostrar que la nostra inutilitat no és casual) allò de «m'oferiren aquell pis (casa, terreny...) per una pixarada, no ho vaig voler i ara n'hagués tret una doblerada...». Bé, segur que m'enteneu. Tot i així, tot i adreçar-me a un públic de boianos capaços de creure en evalor dels coneixements, no tenc el més mínim dubte que si qualcú vos donàs a triar entre fer negoci amb un creixement urbanístic prop del litoral de Campos, Ses Salines, Felanitx o Manacor o fer-ho devers Sineu o Petra, triaríeu el litoral. Sense pensar-ho, sense que vos passàs pel cap que fossin possibilitats equivalents: la balança del benefici s'escora descaradament cap a la costa. Però, qui ha de prendre la decisió real sap que no ha de triar: només fer ordre de prioritats perquè sucarà el melindro en ambdues zones successivament. Així és un poc més complicat. Pot dubtar quina és l'estratègia: anar d'allò petit a allò gros o a l'inrevés... Uf, què difícil! Però, mentre ho medita sense urgències, la veu del carrer li deixa clar que l'opció més rendible econòmicament ho és, també, electoralment. Llevonces, plou sobre banyat i tot flueix amb alegre facilitat i el futur esdevé una promesa de riquesa infinita.

l l l
Ara ens falta posar nom a les coses, per si qualcú vol consell per invertir. Tampoc no és descobrir la pólvora dir que les grans autopistes que ha iniciat el govern Matas no són una finalitat, com volen fer creure parlant de seguretat personal i de densitat de trànsit, sinó un medi per convertir l'illa en una àrea metropolitana on les carreteres permetin crear nuclis d'habitatges a qualsevol banda i a menys de mitja hora en cotxe de qualsevol altra. De cop, tot indret és susceptible de ser convertit en barriada dormitori. És el gran negoci i l'únic negoci, a jutjar per les xifres de destrucció d'empreses on només se'n creen relacionades amb el ciment. L'autopista Inca-Manacor, que tant ens ocupà a criticar-la, era i és part d'aquest projecte. Però és la part menys sucosa i, per això, la deixen pel final. La lluita ciutadana no els ha llevat el talent destructor, la fam de benefici i l'afició al ball de les comissions, no. Seríem molt més innocents del que som si ens ho creguéssim. Només ens utilitzen com excusa, beneïda excusa per a desenvolupar l'Autopista de Llevant fins a Manacor. Ja han comprat plans i terrenys, voluntats i silencis per tota aquella zona, on les dues noves macrourbanitzacions de s'Estanyonomés són el principi. No, per ara no hi haurà l'Autopista del Pla, perquè tenen tots els recursos ocupats en rendibilitzar l'altra, econòmicament i política. I riuen, collons com riuen.